La democràcia prové del grec i en el seu sentit més literal és el govern del poble. És una forma d’organització de la vida pública, on les decisions col·lectives les pren el poble mitjançant mecanismes de participació igualitària en la presa de decisions d’interès col·lectiu. La legalitat no significa una major justícia. Era legal que les dones no poguessin votar, o que necessitessin el permís dels seus marits per poder fer segons quines gestions. Era legal separar els ciutadans en primera i segona classe segons el color de la pell. Era legal tenir esclaus.
La legalitat ha d’estar al servei del poble, i no el poble al servei de la legalitat. El deure del poble és obeir la legalitat, però també és la seva obligació combatre les lleis que han quedat obsoletes o són injustes.
La societat catalana porta anys promovent canvis en l’Estat Espanyol, però s’ha d’entendre que s’han cansat de les continuades negatives de l’Estat, sense rebre cap proposta a canvi. En aquests moments, pendents del xoc de trens final, alguns reclamen que la única manera de resoldre-ho és canviar la Constitució Espanyola. Una Constitució redactada poc després de la mort del dictador. Redactada per membres del seu mateix govern. Redactada amb el fred de les armes i l’amenaça d’un cop d’Estat militar. I alguns diuen que no es podia fer res més en aquell moment. D’acord. Però és que d’allò fa 40 anys. M’estan dient que en tot aquest temps no s’ha pogut fer res? Els partits partidaris a una reforma d’Espanya, com el PSOE, no han tingut temps ni de presentar la seva pròpia proposta per escrit i debatre-la seriosament al Congrés. Ni tant sols quan governaven.
Llavors, si l’única opció de canvi a Espanya és esperar a que els que es presenten com l’únic canvi possible a Espanya facin allò que diuen que volen fer però no han fet en dècades: què fem els que sí volem de debò aquest canvi i portem anys demanant, debatent, proposant, lluitant per això? “El que espera, desespera”; i “el que calla, atorga”.
Davant dels fets aberrants ocorreguts ahir, 20 de setembre a Barcelona, on es van realitzar més de 40 registres en institucions del Govern de Catalunya, i es van detenir càrrecs públics; em veig amb l’obligació d’escriure aquestes línies sobretot per fer reflexionar als amics indecisos. Ahir va començar una revolució. Ja no referent a la independència Sí o No. O al referèndum Si o No. Una manifestació pacífica per protegir els drets de tots els ciutadans catalans, com bé comentaven els diputats, alcaldes i polítics de diferents partits polítics de tot Espanya, que es van mobilitzar també per mostrar el suport a Catalunya davant aquesta desmesurada repressió.
Com he dit, la legalitat ha d’estar al servei del poble. La llei del referèndum ofereix la possibilitat de que la gent exerceixi el seu dret a vot, per decidir el futur de Catalunya. Si guanya el Sí, llei de Transitorietat. Si guanya el No, eleccions autonòmiques per tal que un altre partit en el Govern que busqui la seva pròpia opció per solucionar l’encaix Catalunya-Espanya. Però està clar, i s’ha vist en les mobilitzacions dels últims anys, que no es pot deixar el tema aparcat en un calaix de despatx. S’ha de promoure un canvi. Votem, que és la millor forma de democràcia que tenim, sobretot per rebutjar a aquells que actualment ens estan negant el nostre major dret ciutadà: el dret a vot.
I alguns em direu que el vot ha de ser amb un referèndum pactat. Molt bé. Però és que mai han volgut pactar. Ni tant sols ara. El Govern Espanyol s’omple la boca dient que estén la mà al diàleg sempre que el Govern català deixi de costat les aspiracions del referèndum o la independència; però callen davant la decisió del Congrés que confirma que van crear una policia política amb fons públics per fabricar proves falses contra rivals polítics (catalans, però també PSOE i Podemos).
Que no us enganyin aquells que us prohibeixen votar dient que no és legal. Ells no han fet res, mai, per tal que puguis opinar a les urnes d’aquest tema; per fer el referèndum molt millor; sinó que més aviat han posat tots els pals a les rodes al procés perquè en realitat el que els interessa és que no votis, que no decideixis res, que renunciïs a la teva capacitat de decidir. Demostra’ls-hi amb el teu vot, sigui quin sigui, que en democràcia el que preval és la voluntat del poble. I la voluntat del poble es veurà en el carrer, amb les manifestacions permanents i pacífiques fins que els detinguts polítics estiguin en llibertat i amb les seves famílies; i el dia 1 d’octubre a les urnes.
