Difícil de definir què són les xarxes socials, però el que és indiscutible és que es tracta d’un fenomen fascinant i imparable.
Fa uns mesos, quasi no podem parlar d’anys, estaven situades en paral·lel del món, eren un canal a banda, una distracció, com qui llegeix un llibre. Han passat a protagonitzar la vida, de ser una eina paral·lela a esdevenir l’eina de comunicació del món. La vida ja passa per les xarxes socials, tots els mitjans es nodreixen de notícies i les emeten per aquesta via.
La primera gran revolució que ha comportat aquest fenomen la va definir molt bé Rupert Murdoch : “El poder de la comunicació ha passat a mans de la gent”
El primer que fa Murdoch és admetre, evidenciar, que la comunicació és poder, un gran poder.
Aquesta simple frase, com de profunda arriba a ser. Significa, per exemple, que fins ara la publicitat, la que sigui, era no només unidireccional sinó que a més qui la feia era la pròpia marca: “Compra’m a mi perquè jo sóc el millor”, i el més extraordinari és que ens ho crèiem.
Qui parla de marques parla de règims totalitaris que fonamenten la seva perpetuitat en administrar correctament, com una medicina, el que han de saber i no han de saber els seus subordinats.
Qualsevol tipus de poder, des del més petit i quotidià, de pare a fill, de cap a treballador etc. es fonamenta en part en el jo sé i tu no saps.
Les xarxes socials diamiten aquestes regles i estan esdevenint una eina molt potent de democratització de la comunicació. I si això és així i per tant el poder el té qui té la informació, el poder està canviant de mans.
És ja absolutamemnt habitual abans de reservar habitació en un hotel mirar a la xarxa quins comentaris hi ha, abans de decidir restaurant … no només per a veure si és bo o és dolent sinó per a que ens expliquin com és en llenguatge directe i no publicitari.
La massa, el que anomenem gairebé despectivament “la gent” ha passat de ser el receptor en el procés de comunicació, a ser l’emissor. De ser passiu, a ser actiu, de ser espectador a ser i sentir-se protagonista.
Cada dia, cada setmana es convoquen més i més xerrades, seminaris, cursos, conferències, taules rodones, dirigides a les empreses per a guiar-les i aconsellar-les en com participar en aquesta conversa de la xarxa. Les empreses de cop i volta tenen por. Si la comunicació la té l’usuari, el consumidor, què diran de nosaltres? Curiosa aquesta por quan fins ara la comunicació la dirigien elles i els usuaris i consumidors havíem de creure el que ens explicaven. Una altra demostració del canvi de mans.
En aquestes trobades es diuen moltes coses, però hi ha una idea que es repeteix i repeteix i repeteix. Tots els que representa que diuen que hi entenen aconsellen que les empreses siguin transparents i humils. No intentar enganyar ni ocultar errors o mancances. Ves per on una altra aportació positiva de les xarxes, les empreses deixaran d’intentar enlluernar-nos amb el que volen semblar i ens diran finalment com són.
Només podem parlar del que està passant i no som capaços, ningú de nosaltres ho és, pobres mentalitats analògiques, d’intuir com evolucionarà en els propers anys però serà fascinant observar com evoluciona l’administració d’aquest canvi de mans del poder.
