Wert, a través dels fiscals, pretén ara anul·lar el procés de preinscripció a les escoles per al curs que ve. Un procès ja conclòs i a punt també de ser publicades les llistes definitives d’alumnes admesos i no admesos. Es veu que, als fulls de sol·licitud, hi mancava la casella que indiqués la possibilitat de rebre un mínim del 25% de classes en castellà. Marededéu. De manera que a mi ara el cos em demana de parlar de la llengua un cop més. De com de perseguida i menystinguda i menyspreada continua mentre anem encara formant part d’aquest estat que es diu Espanya. La llengua, el català, és per a nosaltres la base de tota la resta. I ells ho saben. Perfectament, ho saben. El català no és una llengua castellana i, com que no ho és ni ho ha estat mai, la voldrien arraconada, diluïda (tal com el gallec, per exemple), i morta segurament. Una llengua morta. Són així, ells, i és aquesta la seva única doctrina. Matar llengües que no siguin la seva, l’única que en general saben. Ni urnes ni res. Tribunals. De castració. És això el que el cos em demana de dir. El cap, el que em demana el cap és d’admetre que ja m’està bé tota quanta al·legació, però també em demana, encabat, de fer com si res. La cançoneta del 25%, ja ens la sabem. Perquè després del 25 vindrà el 50, i així successivament. Fins a la inanició.
