Enguany a la Seu d’Urgell han recuperat el cant de la Sibil·la, després de la prohibició del Concili de Trento 1545, totes les terres de parla catalana hagueren de suprimir de la litúrgia nadalenca aquest Cant de la Nit de Nadal a la missa del Gall o de Maitines, llevat de les esglésies de Mallorca o de la catedral de Santa Maria de l’ Alguer. Mossèn Antoni Nughes, l’arxiver del bisbat i la catedral algueresa, fa anys que la canta, va dir-me que la versió de l’Alguer era la de l’ Urgell diferent de la mallorquina.
Les disposicions de Trento, com també a Reial Cèdula de Carles III de l’any 1780, va ser un cop molt dur i fort per eliminar les manifestacions del folklore religiós i tradicional català. L’església catòlica amb aquest concili va voler foragitar o eliminar moltes mostres populars i ancestral com el Cant de la Sibil·la. Carles III va voler reblar el clau suprimint de cop de totes les processons del Corpus la participació de tot tipus de comparses festives com: àligues, mulasses, diables, bous, dracs, víbries … tot el ric folklore català fou suprimit de cop, llevat a Berga, i encara no sabem el perquè, que va conservar la Patum.
Mossèn Nughes a la seva tesi doctoral prologada pel pare Batllori El Sínode del bisbe Baccallar : l’Alguer. Església i societat al segle XVI explica com aquest bisbe va salvar El senyal del Judici que és com s’anomena la el cant de la Sibil·la alguerès. L’any passat la UNESCO juntament amb els Castells la va declarar Patrimoni Oral i Immaterial de la Humanitat, com anys abans ho havien estat el Misteri d’ Elx i la Patum. Per les nacions sense estat, les festes populars, esdevenen símbols de identitat nacional i la defensa de la cultura popular i tradicional és fonamental en la defensa de la pròpia personalitat nacional.
La recent recuperació de la Sibil·la urgellenca n’és una prova més de la voluntat irrenunciable dels catalans a la nostra cultura, com ho ha estat de sempre a l’ Alguer o Mallorca. La Patum és l’ única mostra de com era el Corpus medieval català, el miracle és que a Berga – i està documentat des de 1621, fins ara – però de ben segur que deu ser molt més antiga, mai no ha deixat de fer-se, llevat en curts episodis bèl·lics, com a la darrera Guerra Civil espanyola a l’any 1937 i 1937 per la persecució religiosa catòlica imperant llavors a Catalunya.
Mossèn Antoni Nughes, un pou de ciència i història, és la memòria viva de l’Alguer. Amb el seu posat murri i sorneguer va explicar-me moltes coses de l’antic folklore tradicional alguerès, com que a més de la Sibil·la, que mai no s’ha deixat de cantar per Nadal, havien tingut segons explica en un article d’Antonio Serra a la Revista de l’Alguer número 3, Cavallets Cotoners i Turcs a l’any 1649, vaja Trucs i Cavallets com els de Berga. Tot això ens ha de portar a fer un profunda reflecció sobre el nostre folklore tradicional, que deuria ser més o menys el mateix a tots els Països Catalans – amb l’Alguer inclòs – , i que a Solsona o a Berga, si s’hagués cantant el cant de la Sibil·la per Nadal – cosa que no sé pas si es feia o no – a la Catedral o a sant Pere, de ben segur que hauria estat la versió Urgellenca que és la que sempre ha cantat mossèn Nugues a la Catedral de l’Alguer i enguany s’ha recuperat a la Seu d’Urgell .
