A què hem de tornar? …la paciència dels pobles té els seus límits…Les levitacions d’un pare de la Constitució Espanyola de 1978 que treballa a sou dels borbons poden ser el destí de tot un poble? El nostre destí serà, doncs, no tocar mai de peus a terra? En Roca potser sí que viu content saltironant rellegint ple de goig i orgull constitucional l’article 2 de la Constitució Espanyola de 1978. Hem de tornar al llim joiós, blanc i eteri de la nacionalitat constitucional…Al goig de les nacionalitats? El consens esperançador de la reforma de l’estatut fou boicotejat pels uns i pels altres. Hem de aplaudir l’Alfonso Guerra ribotaire? Cal que ens agradi el seu enginy i les seves gràcies? Cal estimar molt Mariano Rajoy, Angel Acebes i tots els que buscaven signatures contra los catalanes per desfer el que nosaltres varem votar? Cal explotar de joia quan el diners del corredor mediterrani són desviats per tal de finançar enllaços que passen per Madrid.
Malgrat totes aquestes coses, i moltes més, hi ha qui com els godofreds i els fomentins s’omplen la boca de diàleg, diàleg mentre ells xiulen les més petites faltes dels esforçats sostenidors de la nostra afirmació nacional. Cal dialogar, dialogar amb qui? I en nom del poble de Catalunya del 9-N qui s’hi posa? S’hi posen vostès com a godofreds? Facin el favor de passar primer per les urnes per tal de revalidar el que les seves veus i plomes de tertúlies i diaris siguin de veritat alguna cosa. No serà pas bona cosa encetar diàlegs amb ombres vanitoses que ens representin.
Amb qui cal dialogar? Amb gent que el primer que et diu és que no parlarà mai del que a tu t’interessa, amb gent que diu que amb tu a soles no es pot parlar que has d’estar a la taula amb tots a la vegada, perquè tu no ets pas el que et penses ser sinó igual als darrers invents territorials que a ells els hi passen pel magí ( Madrid, Rioja, Cantabria)? quin joc comú fem amb qui fa servir els tribunals de justícia per neutralitzar als representants electes del nostre poble? Quin diàleg es fa amb els agressors? Donar voltes per tal d’estar sempre al mateix lloc no és pas bona cosa. Sobretot si el nostre lloc és el lloc d’una captivitat. Somriure i fer bona cara quan sofreixes és pur masoquisme. Els captius es deslliuren, els lliures dialoguen des de la seva llibertat. Els carcellers no són pas els representants dels captius. A molts llocs les sínies les movien la força dels rucs. Serà bona cosa pensar-hi.
