En un dels capítols del programa de TV3 “El Foraster”, en Quim Masferrer es trobava a Santa Pau (la Garrotxa). Una dona que esclovellava fesols feu una intervenció, breu, que acabà d’aquesta manera: “La terra és generosa” i, tot seguit, s’emocionà. Fou una imatge que ens causà simpatia i tendresa, d’aquelles que es guarden per sempre més en l’àlbum mental dels bons records.
La terra és assossec, esplendidesa, fertilitat, serenor… VIDA en majúscules. I l’estiu és una estació en què percebem de manera especial tots aquests atributs. Ens agraden els paisatges, però ens meravellen els conreus, que transmeten, per part dels hortolans i dels pagesos, un profund amor a la terra i un sentit artístic natural.
Quan veiem un hort amb els seus solcs d’albergínies, carabassoneres, mongeteres, patates, tomateres… no hi podem passar de llarg. Ens hi hem d’aturar, resseguir les diferents regues que hi ha obertes i observar amb atenció el que cada una d’elles ens presenta: quina meravella de colors, formes, mides… i d’olors.
I el mateix podem dir dels arbres fruiters: perers, pomeres, presseguers, pruners… Amb quina magnanimitat llurs branques ofereixen els seus fruits a la persona que els cull.
En els passejos llargs d’estiu, sempre, en un moment o altre, se’ns apareix alguna figuera. La figuera ens transmet alegria i optimisme. Sembla com si les seves fulles —grosses i nerviüdes— et vulguin donar la mà, una mà amiga i plena de confiança.
També, algun noguer. La seva imatge és portadora de fortalesa i solidesa. Sempre ens ve de gust posar-nos al recer de la seva ombra una bona estona. El fruit del noguer és, al nostre entendre, una de les meravelles més grans del món vegetal.
I alguna olivera. L’olivera és l’arbre de la pau. Transmet civilització i elegància mesurada. La longevitat és una altra de les característiques que la defineix. Al llarg de la seva existència veu passar moltes generacions. Les clivelles i els forats que van apareixent en la seva soca i en les seves branques poden ser interpretats com una metàfora de la vida, de la seva bellesa i, a voltes de la seva duresa. També, de la capacitat de resiliència dels humans.
Darrere del concepte de “la terra”, n’hi ha molts altres que hi van associats. En estimar-la, els estimem tots.
