Una discussió entre dos líders mundials on el futur possiblement d’Europa està en joc no és una cosa que es pugui veure normalment, i això és comprensible, ja que aquestes reunions generalment tenen un objectiu diplomàtic, i no l’objectiu de funcionar com una eina més de comunicació pública. És a dir, generalment és en l’interès dels dos grups que aquesta reunió sigui en privat.
No obstant això, i és un fet que resulta més que obvi en observar la reunió, Donald Trump tenia la intenció de continuar la seva campanya política. Fins i tot en el moment en què ja ha aconseguit tot el poder que és possible obtenir constitucionalment, el seu afany per atacar els seus contrincants polítics és incessant.
Si observem la conversa podem observar que al començament Trump és encara receptiu de Zelenski, intentant defensar la posició de forçar un alto el foc independentment amb possibles pèrdues greus per part d’Ucraïna. Quan Zelenski intenta explicar el fet que Putin s’ha saltat l’alto el foc anteriors, i ho remarca múltiples vegades és quan tant Trump com Vance comencen a realitzar comentaris despectius cap al president ucraïnès i la tensió entre ells va en augment notablement. Tot i que al final de la conversació, quan Trump dona per finalitzada la presència de la premsa, sembla que ha acabat en un desastre total, no obstant això, és evident que una negociació de tal importància no quedarà en una discussió.
El que és més preocupant és el canvi de posicionaments dels Estats Units per part de Trump. La ja prèviament dèbil façana, que ens mostrà el país com una potència en contra dels totalitarismes i en defensa de la democràcia i la sobirania nacional, ha estat enfonsada totalment per mostrar-nos la verdadera naturalesa d’una superpotència com els Estats Units. Això es veu reflectit en l’allunyament d’Europa, i el mateix menyspreu que mostra cap a certs governs europeus, com el d’Espanya al qual s’ha referit com a membre dels BRICS, o el d’Anglaterra. Els valors que suposadament es van establir després de la Segona Guerra Mundial per la llei internacional han estat abandonats. La unió de països democràtics, encara que amb falles i contradiccions, crec que és superior a les tendències que rebutgen d’organitzacions internacionals com l’OTAN, o la mateixa Unió Europea. És cert que Europa ha descuidat la seva inversió en defensa pel fet de tenir als Estats Units com a principal aliat, ara que aquesta aliança és més dèbil que mai, des del meu punt de vista és evident que cal convertir la Unió Europea en la mateixa força que desincentiva possibles accions en contra de la sobirania nacional a Europa, com és el cas d’Ucraïna, tot i que és cert que Europa no està proporcionant tota l’ajuda que podria per no ser part de l’OTAN i a la por a una reacció per part de Rússia.
