Estic sota l’efecte d’un xoc políticament traumàtic. Un cop més, la democràcia pren camins insospitats. Costa respectar els resultats d’unes eleccions on l’únic partit que millora resultats notablement és el corrupte, prevaricador i feixista partit popular. Tota Espanya sap qui són els corruptes del PP i tota Espanya coneix les relacions de l’IBEX 35 amb el PP. Tota Espanya va sentir les converses gravades al ministeri del Interior on la màxima autoritat dels cossos de seguretat conspirava obertament prevaricant, mentint i falsejant , inventant proves contra els seus adversaris polítics en el més ridícul i vergonyant episodi de la democràcia postfranquista. Només els feixistes més autèntics poden acceptar que el ministre actuï com un mafiós amb les institucions de la defensa d’Espanya sense caure’ls la cara de vergonya. I tot i així, el PP ha tret 8 milions de vots.
Malgrat tot, els 137 escons són una nova derrota pel PP que els seus adversaris no semblen disposats a aprofitar. “Manda huevos” que Ciutadans , PSOE i Podemos no s’uneixin per eliminar el feixisme d’una vegada per totes. Dues derrotes en sis mesos que poden acabar incomprensiblement en governs de coalició amb Rajoy al capdavant. Però aquest no és el nostre problema perquè ningú respectarà el nostre dret a decidir com a poble, ningú ens acceptarà un referèndum . Preferiria un president espanyol més legal, però ja no és el nostre problema .
Pel que fa als catalans , tot aquest ignominiós malson ens hauria de servir per encarar la celebració d’un referèndum unilateral, però aquest cop de debò. No de festa major. “No way out”, no hi ha sortida. Convoquem-lo, organitzem-lo, posem-hi tot l’esforç en fer-lo. Que ens ho impedeixin. Així, almenys , les forces de seguretat de l’Estat tindran per fi una feina més honorable que la d’anar buscant proves de delictes inventats. Podran actuar per engarjolar un poble que exigeix legítimament fer ús del seu inalienable dret a decidir. Fem el referèndum, i la victòria final serà nostra.
