Estem al 2055. El Martí, de trenta-un anys i resident a Granollers, encén el seu ordinador i es posa unes ulleres de realitat virtual. Són les 21 h d’un dissabte i es predisposa a sopar. Però no ho fa sol; l’acompanya la Marta, la seva parella. No comparteixen habitació. De fet, no comparteixen ni espai temporal. La Marta va morir fa dos anys en un accident de cotxe, però gràcies a una tecnologia que ofereix una empresa holandesa situada en un dels carrers medievals que freqüenta el Martí al Metaverse (antic Facebook) la qual és capaç de simular la veu i la personalitat de qualsevol persona real, reviu l’experiència de parlar amb la seva parella –sempre que aboni mensualment el preu de la subscripció–. No és barat, però molta gent està disposada a pagar per tal de no acceptar la mort d’un ser estimat.
Davant d’aquesta botiga holandesa, el Martí ha decidit col·locar el plató de tv3 des d’on emeten les notícies per saber què ha passat al món durant el dia d’avui. La realitat és que cada vegada es troba més desconnectat del món físic. La seva oficina és el seu menjador de casa. La seva feina és dissenyar baners que després es trobaran altres usuaris del Metaverse quan passegin pels seus mons personalitzats. Es reuneix amb els seus amics en un bar virtual els dijous a la nit. Cuida d’un gos hologràfic el qual va personalitzar ell mateix posant-li una cua de drac. Fa la compra de la setmana passejant-se pels passadissos d’un supermercat virtual. Els diumenges visita les botigues de les seves marques de roba preferides per tal de dur-les ell mateix o el seu avatar, el qual és una versió més intel·ligent, forta i atractiva que ell. En definitiva, el Martí té dues vides, dues realitats, múltiples personalitats. Cada dia escull qui serà i quin rol adoptarà.
Per molt fictícia que ens sembli la vida del Martí, molt probablement és la que ens espera a la majoria en un futur. Aquestes són algunes de les coses que succeiran diàriament en el nou projecte revolucionari de Facebook, l’anomenat Metaverse. I dic que segurament serà una realitat en pocs anys pel següent: el famós “progrés” sempre va endavant. Les tecnologies mai retrocedeixen. Per exemple, aquest nou projecte de Facebook és una versió democratitzada i universal de l’actual joc virtual second life. Les nostres vides actuals no passen per aquest joc virtual; la idea del Metaverse és que així sigui. No només entreteniment, sinó cultura, treball, relacions personals, política, economia, educació, etc. Segon, la tendència cap a un món polaritzat. A causa de les xarxes socials, cada usuari pot crear al seu gust la seva pròpia font de notícies i de referències de qualsevol mena. Seran tants els canals d’informació que cada grup identitari escollirà el que està més en sintonia amb els seus valors. La veritat com a tal deixarà de tenir valor. Tercer, l’actual capitalisme salvatge. L’explosió dels nfts, monedes virtuals o la xarxa blockchain són un exemple. Això del consum responsable o minimalisme són tendències ínfimes en comparació a la tendència capitalista. Fa anys que no només es capitalitzen coses a l’entorn físic, sinó també digital. El que passarà és que les barreres del digital seran quasi infinites: podrem comprar sentiments, emocions, olors, relacions, prestigi, etc. I això no serà envà, sinó que tindrà un valor real en aquest entorn virtual. I quart, la separació del món físic amb el virtual desapareixerà. Un món tindrà conseqüències en l’altre. Com actuem en un influirà el nostre comportament de l’altre.
