Avui, davant els valors imperants del consumisme i la competència ferotge sense respecte a res ni a ningú, enfront una societat que es rendeix davant l’esforç per tal de cercar vinculacions estables, cal gaudir de la intel•ligència necessària per a cercar vincles sòlids, profundament humans. Cal aprofitar la crisi econòmica per a cercar nous lligams humans i noves actituds, tot lluitant per a que siguin més presents a la societat actual. Es podria passar d’una economia de mercat, massa sovint guiada els darrers anys pel guany ràpid i especulatiu, a una economia més humana, més a la mida de les persones.
Els valors cooperatius en la mesura què son humans, es podem considerar previs a l’economia i al mercat, per abastar així tota una preocupació jurídica, econòmica i política. El principi que defenso es podria expressar de la següent manera: Cooperar (més) enlloc de competir (nomes). La vida en xarxa, la nova globalització, les tecnologies de la comunicació i de la informació, el llenguatge positiu de la construcció del nosaltres, haurien de ser els motors d’un autèntic canvi en les condicions de vida.
La promoció dels valors cooperatius es manifesta de forma destacada en l’anomenada “responsabilitat social corporativa”. L’empresa, a banda de prosperar juntament amb els seus membres, ha de ser conscient del seu paper en l’entorn del qual sorgeix i al qual ha de servir.
D’altra banda, el llenguatge cooperatiu és molt convenient avui, per tal de superar demagògies, imposicions, improperis, de persones i col•lectius. Es parla avui de “treball cooperatiu” i ”aprenentatge cooperatiu” fonamentats en posar en comú, per tal d’assolir objectius comuns. En aquests supòsits i d’altres que es poden donar, els valors cooperatius son expressió de la creativitat i de la llibertat d’iniciativa de les persones; posen èmfasi en el treball en equip; en la humilitat com a actitud respectuosa amb els altres, i en el reconeixement de la igualtat real a partir de constatar el rol de cadascú en un col•lectiu.
