Avui en dia l’abolició de la pena de mort és una causa extremadament simbòlica, que ens posa de manifest la concepció de la universalitat dels drets humans i de la dignitat de la persona, que va més enllà de referències culturals i ideològiques. És un paràmetre de la societat civilitzada, il·lustrada, amb una legitimació racional del poder polític, fonamentada en una ètica que es predica de manera universal, expressió d’uns valors que es consideren aplicables arreu.
Efectivament, l’abolició de la pena de mort i el manteniment d’aquesta situació, tot i les dificultats, és un criteri que va més enllà dels estats en concret, més en l’actual món globalitzat i interdependent. Fa cent anys, tan sols tres Estats -Costa Rica, San Marino i Veneçuela- es declaraven abolicionistes i havien retirat la pena capital del seu ordenament jurídic. En l’actualitat, només una cinquantena d’estats, entre ells Cuba, la Xina, el Japó o els Estats Units, mantenen la pena capital en el seu ordenament jurídic.
L’abolició de la pena de mort arribaria a Espanya de forma oficial i duradora amb la Constitució Espanyola de 1978. La democràcia donaria pas a una societat sense la pena capital, sempre que no estiguéssim en temps de guerra tal com es recull a l´´article 15 de la mateixa Constitució. Amb el temps, els abolicionistes van aconseguir eliminar aquesta permissió constitucional de la pena de mort. Amb la LO 11/1995 de 27 de novembre es va abolir la pena de mort també en temps de guerra. Espanya passava a ser a partir de llavors un Estat sense la pena capital en cap cas.
D’altra banda, Espanya va signar el Segon Protocol Facultatiu del Pacte Internacional de Drets Civils i Polítics destinat a abolir la pena de mort, adoptat per l’Assemblea General de les Nacions Unides el 15 de desembre de 1989 (Instrument de ratificació publicat al BOE de 10 juliol 1991). A més, va subscriure també el Protocol número 13 al Conveni per a la Protecció dels Drets Humans i les Llibertats Fonamentals, relatiu a l’abolició de la pena de mort en totes les circumstàncies, fet a Vílnius el 3 de maig de 2002 (Instrument de ratificació publicat al BOE de 30 de març de 2010). D’aquesta manera s’actuà en consequència del respecte degut a la vida humana digna (art. 10 CE) i també amb el principi ressocialitzador de les sancions penals (art. 25 CE).
La lluita per l’abolició de la pena capital significa la defensa d’un ordre civilitzador mundial, encara lluny d’aconseguir en la seva integritat, en nom de principis ètics, jurídics i humanitaris, una lluita que no podem oblidar quan parlem de construir estructures d’Estat, en l’actual marc jurídic europeu.
