Ahir al migdia, tot mirant el telenotícies comarques, m’assabento de l’aparició d’un nou setmanari comarcal que es diu set30maresme i que el seu nom ja indica a quina comarca es circumscriu. El Matí hi té representació ja que el nostre director, en Joan Safont, hi ha dit de les seves en un article explicant la seva experiència de fill de comarques a la capital catalana. Malauradament el que hi guanya la premsa de proximitat per una banda ho perd per l’altra. El mateix dia a la tarda m’assabento del tancament de L’Actualitat del Baix Montseny, un setmanari aparegut l’any 2006, que ha hagut de morir a causa de les retallades i la crisi econòmica.
Aquest ha estat el projecte personal de la Laia Castells i en Josep Lluís Eras que, amb l’ajuda de la Marta Rubio, han fet un servei que ha fet mai podrà ser pagat pels montsenyencs. El nostre és un cas especial: quan Pau Vila va emprendre l’àrdua tasca de dividir Catalunya en comarques ens va deixar en un cul-de-sac. Dividits entre el Vallès Oriental i La Selva, els habitants del Baix Montseny, units per l’androna natural entre el Montnegre i el Montseny i amb la Via Augusta com a carrer Major, es van trobar amb la capitalitat de Granollers i Santa Coloma.
Dit així pot semblar una qüestió de poca importància. Només es tractaria d’un tema de línies sobre el mapa, però no és només això. Ara mateix, a dia d’avui, ens suposa problemes de consideració tenint en compte que estem situats a la perifèria de les nostres respectives comarques oficials. Un dels absurds és que havent-hi hospital a Sant Celoni un bredenc o un riellenc serà enviat abans a Santa Coloma o Girona i una patrulla dels Mossos d’Esquadra que vingui de Santa Coloma tindrà un quart d’hora més de trajecte per arribar a lloc que no pas la que surti de Sant Celoni.
Hi ha altres motius, més enllà dels serveis, per voler la comarca del Baix Montseny. El nostre entorn és un bé de Déu que no ens l’acabarem pas i la nostra existència discorre amb l’omnipresència del Montseny sobirà. Sovint és com la relació d’un creient amb la divinitat. Anem atrafegats i aqueferats com formiguetes i ell, amb la seva magnificència, ens observa. De tant en tant, quan es fa fosc o en una tarda calmada, li prestem atenció com aquell qui resa al vespre després d’un dia frenètic. Estem contents del nostre patrimoni natural i som conscients que, unint-lo al nostre patrimoni cultural, la nostra serà la comarca més envejada de Catalunya.
Tot això ho saben els nostres polítics locals i per això s’han fet diverses trobades de càrrecs electes dels nostres municipis amb la voluntat d’establir les bases per a la creació de la comarca del Baix Montseny. Tot i les bones intencions, difícilment una iniciativa pot prosperar si no hi ha un activisme tenaç al darrere i una mostra d’aquest activisme comarcal ha estat el de L’Actualitat del Baix Montseny.
L’Actualitat ha estat l’àgora on s’han discutit els temes de la comarca i on hem pres consciència de les nostres problemàtiques i virtuts. Gràcies al setmanari els d’Arbúcies han pogut saber què passava a Cardedeu i els de Vilamajor què es discutia a Hostalric sense haver de desplaçar-se, els uns a comprar El 9 Nou i els altres el Diari de Girona. Alhora, els pobles de la comarca tenien un espai on sabien que cada dissabte hi tindrien informació de la seva localitat, quelcom que no passa, ni de bon tros, en els diaris que abracen tota la demarcació provincial.
I ara, malgrat tot, seguirem trobant-nos a les nostres festes majors o al cinema de Sant Celoni. Ben mirat, potser així tindrem un pretext per a xerrar més sovint i extensament perquè ens haurem de preguntar què està passant a les respectives localitats. No per això deixa de ser una llàstima.
