La digitalització ha marcat un abans i un després en la forma de relacionar-nos. I, com no, aquest context també ha afectat a les administracions públiques.
Les diferents escales d’administracions públiques es digitalitzen, creant en un primer moment pàgines web amb poca informació i de nivell baix que han portat a espais digitals complexos, seus electròniques i plataformes de participació ciutadana. A Catalunya, no és estrany que un òrgan del sector públic, sigui quin sigui el seu règim, tingui tres canals digitals (web, seu electrònica i plataforma digital de participació ciutadana).
L’administració electrònica, a grans trets, comporta quatre avantatges que l’administració tradicional (basada en paper i boli) no pot oferir. En primer lloc, la disponibilitat. La ciutadania pot connectar-se o relacionar-se amb l’administració les 24 hores del dia. Això facilita que no hi hagi una dependència amb l’horari d’atenció al públic dels ens públics. En segon lloc, és la facilitat d’accés. La ciutadania es pot connectar a internet amb “un clic” i no fa falta que es desplacin físicament. A tall d’exemple, un ciutadà que viu a la Vall d’Aran i vol fer un tràmit a la Generalitat de Catalunya ja no haurà de desplaçar-se a Barcelona, això repercuteix en l’estalvi de temps i diners (el trajecte té un cost econòmic). En tercer lloc, la reducció de probabilitat que materials originals es perdin o es trenquin. Com més mans toquin un determinat material, més probabilitat hi ha qui es trenqui o inclús que es perdi. Si la informació està al núvol hi ha menys probabilitats que els documents quedin danyats. En quart lloc, la digitalització permet (o almenys teòricament) treballar de manera conjunta entre les administracions públiques o inclús entre departaments dins del mateix ens públic amb la finalitat de reduir la burocràcia.
No s’ha d’oblidar que hi ha persones que estan excloses de la digitalització i és imprescindible que les administracions públiques ho tinguin en compte. A tall d’exemple, les persones d’edat gran que no saben com funciona un dispositiu electrònic queden marginades de la digitalització de l’administració. I, en el cas que el sector públic fes tots els tràmits en línia i sense suport presencial, serien persones que quedarien fora del sistema. Això voldria dir que no poden demanar aspectes tan bàsics, com l’ajuda per la llei de dependència o la pensió de viudetat.
En conclusió, la digitalització ha canviat definitivament la manera en què la ciutadania interactua amb les administracions públiques i viceversa. Ara el canal més nombrós és el digital, encara que és important que el sector públic encara atengui de manera presencial, ja que hi ha col·lectius que queden exclosos de la nova tecnologia. I, si no s’implementen mecanismes en contra de la bretxa digital, la pròpia administració acabarà generant ciutadania de “primera” (amb accés a l’administració) i de “segona” (les persones excloses).
