A la ciutat catalanoparlant de Sardenya, quatre cops per anys, surt aquesta revista., és la única publicació en català de la ciutat i tot bon català l’hauria de llegir, be vull dir bon catalanoparlant sigui de les Illes Balears o Pitiüses, la CatalunyaNord, Andorra, La Franjade Ponent o el País Valencià. La sort és que la pengen a Internet, encara no està al RACO (Revistes Catalanes amb Accés Obert) però esperem que aviat li acullin. Molts dels seus articulistes com Antoni Nughes, Carlo Sechi, Antonio Serra, Vito Loy, Enrico Loffredo ….. i una munió de col·laboradors més, fan de les seves pàgines una eina fonamental i única per conèixer la varietat algueresa del català i la seva història.
Aquí us poso el link de la pàgina on podeu consultar els exemplars que tenen penjats a la xarxa, fent servir de servidor la pàgina de l’Obra Cultural de l’Alguer, que és qui fa l’acurada edició de la revista : http://www.obracultural.cat/alguer%20periodic/alguer.htm. Si aneu a l’alguer, cal que sempre visiteu l’estatge social d’aquesta entitat, pionera en la defensa dels valors de la llengua a ultramar http://www.obracultural.cat/. L’Enrico Loffredo, tot un personatge, antic batlle de l’Alguer, té cura de l’edició per Internet d’un diccionari de tots els mots dialectals algueresos http://www.algueres.net/default.aspx i http://notizie.alguer.it/n?id=44219.
Ara que dues companyies :una marítimala Grimaldiila Rayanairper avió acosten l’Alguer a la península convé no oblidar mai a aquests ciutadans que segueixen volen viure en alguerès. Un consell deixeu que els algueresos xerrin i escriguin la seva parla com sempre ho han fet, mai no entendré aquesta mania d’uns pocs sapastres de voler imposar criteris normatius unificats a l’Alguer.
L’Alguer és una meravella, mai no agrairé prou a Josep Orteu de Llibres de l’Índex la seva recomanació de que només arribar, anés a veure a mossèn Antoni Nughes, gracies a Nughes, la consciència viva i l’ànima algueresa, vaig poder anar descobrint una ciutat i una gent molt més enllà de les pedres. Aquest mossèn savi, llest, murri i sorneguer va obrir-me les portes de l’Arxiu del Bisbat Alguerès. Carlo Sechi antic batlle de l’Alguer i ara diputat al parlament sard va ajudar-me molt per poder entendre la realitat complicada d’aquesta ciutat, les converses i els llibres de l’Antonio Serra, de Pepa Molina, les cançons dels dos Sanna (Claudi i Giancarlo)… Ara una altre home fonamental de l’Alguer actual, per mi, és Gianfranco Piras de l’Arxiu dela Ciutat, que va tenir la santa paciència d’aguantar-me una colla de dies per fer recerca a l’arxiu sobre el Corpus Crhisti alguerès aquí teniu el link del treball que hem fet junts
http://www.naciodigital.cat/laflama/noticia/334/aliga/maces/gegants/prova/unitat/dels/paisos/catalans i http://www.vilaweb.cat/noticia/4062790/20121223/lalguer-berga-imatgeria-compartida-corpus.html algun dia haure d’explicar-vos més sobre l’amic Gainfranco Piras.
L’Alguer i la seva llengua fan més gran el català, el fan més internacional (Carlo Sechi dixit) i la seva gent són una meravella. Tot bon catalanoparlant hauria d’anar un cop a la vida a l’Alguer.
