Arriba l’Apocalipsi al regne de l’IBEX35 i els anuncis lacrimògens de la Loteria: a Operación Triunfo es cantarà en català. Ja s’obre una falla a l’altura de Quintanilla de Onésimo i llengües de foc s’apoderen dels camps que haurien de recórrer els de VOX a cavall. Tremola el terra enmig d’un estrèpit que riu-te dels plors de Roncero quan perd el Madrid. Una estranya llum rojigualda il·lumina un cel ennuvolat travessat pels llampecs. És l’Armaggedon sense Bruce Willis. Els incendis es reparteixen pertot arreu (junt o separat? Gran pregunta). Cremen les seus de Ciutadans… les del PP… les del PSOE… les de Podem. Losantos no crema perquè és ignífug. El Valle de los Caídos ara sembla un anunci d’un Whopper a la graella. Els animals corren d’un lloc a un altre sense destinació. Rosa Díez escriu tuits mentre la persegueix un dimoniet de Podem. Hi ha instruments de tortura amb persones que criden desesperades. Se senten acudits amb veu ennassada, explicats per Arévalo, mentre Bertín Osborne està en una tertúlia sobre física quàntica. És l’infern a la Terra! ¡Espanya és un quadre del Bosch! I tot perquè a Operación Triunfo se sentirà una cançó en català! Auxili! SOS! ¡Ancians i nens primer! No, Errejón, no dissimulis. Ja no ets cap nen.
Espanya pot suportar crisis econòmiques, aturades del 25%, primes de risc astronòmiques, corrupció, mentides en boca de polítics professionals amb titulacions falses, però que un jove català canti en català en un programa de televisió fet a Catalunya per a tot l’Estat és una cosa que no es pot assimilar. Què serà el següent, que aquests joves models de modernitat cantin en anglès? Ah, que ho fan sovint. En francès? Sí, també s’ha cantat en francès. Portuguès? Sí? Gallec? Uf … ja, però és diferent. Els catalans parlen català per molestar. Això ho sap tothom. Escriuen llibres en català, fan teatre en català i canten en català per molestar. Fins Inés Arrimadas parla català i diu cunveryensia per molestar. Bé, ella no. Però Quim Torra, sí.
Disset anys d’Operación Triunfo i per primera vegada s’hi cantarà en català. És més del que alguns poden suportar. Perquè ja sabem que un “I love you” ens fa moderns i un “T’estimo” causa fractura social, posa en perill la unitat d’Espanya i és una provocació en tota regla. Caldrà fer cas a un conegut best-seller:
“L’àngel que jo havia vist plantat damunt el mar i la terra va aixecar al cel la mà dreta i va jurar pel qui viu pels segles dels segles, pel creador del cel, la terra, el mar, amb tot el que contenen, bo i dient:
-No hi haurà més retard.”
Apocalipsi 10: 5-6
