L’any 2019, la Generalitat de Catalunya va engegar la plataforma de participació Participa.gencat.cat. En aquell moment era un gran canvi de la societat. Es volien implementar polítiques públiques de participació que es feien a escala municipal per fer-ho a nivell de tota Catalunya. La Direcció General de Participació és qui ho va posar en marxa amb l’objectiu de construir una societat més oberta, transparent i col·laborativa.
Davant d’una mancança comuna en tots els processos participatius, tant els qui organitzava la Generalitat com els ajuntaments, a causa de la poca participació i la tendència que sempre participessin les mateixes persones es va decidir aplicar un nou sistema. Aquesta nova metodologia havia de passar pel sorteig. I, tant és així que la primera prova a la Generalitat es va iniciar al novembre del 2023 amb l’Assemblea Ciutadana pel Clima.
L’Assemblea Ciutadana pel Clima és un procés participatiu format per 100 persones escollides aleatòriament, amb l’objectiu d’analitzar, deliberar i fer propostes a dos reptes específics de la crisi climàtica: les energies renovables i el model agroalimentari.
I, com es trien les 100 persones seleccionades? Per no deixar-ho tot a l’atzar, la Generalitat de Catalunya, conjuntament amb l’Institut d’Estadística de Catalunya i l’empresa Sortition Foundation, van enviar 20.000 invitacions seguint els criteris de representació a nivell de gènere, edat (de 16 anys en endavant i aquells qui ostenten càrrecs electes estan exclosos), nivell d’estudis, territori o origen. Després, les persones que tenien interès en el tema s’apuntaven a través d’un formulari de la plataforma Participagencat.cat i es feia un segon sorteig seguint els mateixos criteris que el primer.
Els beneficis de les persones seleccionades, no són únicament les experiències que s’emporten de poder formar part de l’assemblea, sinó que també reben una compensació econòmica (65€ per sessió i en total hi ha 6), serveis de transports i cures (adreçats a les persones participants que tenen persones dependents o infants al seu càrrec).
Com s’ha comentat anteriorment, el procés participatiu té 6 sessions (cadascuna amb un ordre del dia a tractar), de les quals 5 presencials (Barcelona, Tarragona, Vic, Girona i Lleida) i una de manera virtual. La idea és que els espais de debat estiguin repartits, en la mesura del possible, en el territori català. És obvi que fer moltes sessions pot portar a una inoperància absoluta, les persones participants poden anar a les sessions simplement perquè han d’anar sense participar. Al mateix temps, que poques sessions poden quedar curtes per deliberar i presentar propostes que puguin servir per millorar les polítiques públiques del canvi climàtic. La realització de 6 sessions sembla obvi, amb un per ser la primera vegada que s’aplica aquest tipus de metodologia basat en el sorteig.
Sobre la temàtica, el canvi climàtic, és una qüestió que està en l’agenda política, pública i mediàtica i que, indirecta o directament, ens afecta a tots i a totes. És una qüestió de territori i inclús global. Donar veu a la ciutadania sobre quines polítiques públiques s’han d’aplicar per treballar amb les energies renovables i el model agroalimentari és clau per assegurar que les mesures continuen i tenen un gran suport del poble. Evidentment 100 persones no són totes les persones de Catalunya, però és una mostra suficient per reflexionar conjuntament cap a on es vol que camini Catalunya en aquests temes.
La qüestió important en aquest article a nivell de la politologia, a part del canvi climàtic que és una tema molt important que cal fer front, és la possibilitat de fer sorteig, remunerar i donar altres beneficis a les persones participants d’un procés participatiu. Una tendència que cada vegada està sent tema de debat en administracions de tot el món.
