L’anomenat “Atri dels gentils” ha estat una iniciativa per promoure el diàleg entre creients i no creients. Ha celebrat la seva primera trobada a la universitat de la Sorbona de París, tot i que hi hagué un preludi a la de Bolonya. La sessió inaugural tingué per tema “Llums, religions i raó comuna”. La presidenta de la Unesco presentà la reunió com una “iniciativa necessària per a la recerca de la pau i la tolerància en un món globalitzat”. Iniciativa que havia partit de Benet XVI, a través del Pontifici Consell de la Cultura, encomanat al Cardenal Gianfranco Ravasi que hi fou present.
L’Atri dels gentils vol ser alhora un espai cultural i religiós, on es trobin fe i cultura, fe i raó, creença i increença, Fe i ateisme-agnosticisme, compromís cristià i indiferència. Un espai de diàleg, d’aproximació, de debat, d’intercanvi de punts de vista. El mateix Benet XVI afirmà fa mesos que aquest espai de diàleg anava adreçat -per part dels cristians- a “aquells per als quals la religió és una cosa estranya, per als quals Déu és desconegut i que, malgrat això, no volen estar simplement sense Déu, sinó acostar-s’hi almenys com a Desconegut”. Aquell, al qual es referia Pau de Tars en arribar a Atenes.
L’Atri dels gentils, doncs, s’encamina a despertar moltes consciències per tal que s’adonin que creure és també raonable i que la mateixa fe vol mantenir la raó en exercici. Intenta crear llocs de trobada entre molts homes de bona voluntat, que estimen la llibertat, que creuen en l’home i en l’entesa entre els homes pel camí de la comprensió, l’acollida, la generositat que desperta l’amor al proïsme. Que cadascú ho pugui fer des de la seva pròpia identitat religiosa o areligiosa, sense cap mena de prejudicis, intoleràncies i enemistats.
En aquest diàleg s’hi ha d’arribar, doncs, a través del respecte, de la sensibilitat, de l’amistat, de la recerca de la veritat, del testimoni coherent de vida. La trobada de París només és un començament que s’ha d’estendre per tot arreu i per això cal que molts creients i no creients es plantegin existencialment com va el món d’avui: el món de la política, de l’economia, de la cultura, del treball professional, de la família, i també de l’oci, tot i que aquest món de l’oci no sembla pas un món gaire cultural per exemples que a continuació us esmento.
S’ha fet referència al fet que, fa dues setmanes, es presentà al Teatre Nacional de Catalunya una obra de teatre que ridiculitzava el món clerical en ocasió de la visita del Papa a Barcelona. També hi ha hagut notícies sobre la guerra desfermada entorn de la presència de capelles catòliques en diverses universitats. Ara, actius ateus i laïcistes volen promoure, a Madrid, una “processó atea” el proper Dijous Sant. I a la nostra terra, a Bescanó, alguns volen presentar l’espectacle “Histèria Sagrada”. Totes aquestes propostes culturals, en el món de l’oci, no semblen ser el millor camí per arribar a la tolerància, a l’enteniment i al respecte, que és al que vol arribar el projecte de l’Atri dels gentils.
