Cada vegada se’m fa més insuportable seguir un partit de futbol per Tv3, la 1, la Cuatro o Telecinco. El fet que les persones que formen part de la transmissió (normalment el narrador i un equip de comentaristes, més una persona a peu de camp) no parin de parlar és superior a mi, que vull veure el partit tranquil·lament i que no em fa falta escoltar la majoria de foteses de què parlen.
Abans la solució passava per baixar el volum de veu de la televisió i posar la ràdio, a casa Rac1 o Catalunya Ràdio, amb la discussió prèvia entre pares acostumats a escoltar la retransmissió d’en Puyal i uns joves més propers a l’equip que retransmet els partits del Barça per Rac1. Però ara ja no posem la ràdio. Els partits que retransmet Tv3 hi ha la possibilitat d’escollir l’àudio i pots posar el d’en Puyal de Catalunya Ràdio. A més, les plataformes de televisió de pagament també inclouen aquesta possibilitat veient-se ampliada l’oferta d’alternatives a l’àudio principal. Així per exemple, per un partit del Barça pots escollir entre escoltar Catalunya Ràdio, Rac1, la Cope o els comentaristes del canal. Si el partit posem que és un Sevilla – Almeria, pots escollir entre els comentaristes del canal o la Cope, on hi fan el Tiempo de Juego, format pel grup de persones que feien el Carrusel a la Ser. Amb aquesta opció pots passar-te tota una tarda de dissabte o diumenge veient partits de futbol a la televisió i escoltant aquest programa mític que a casa ja l’escoltaven els avis enganxats al transistor i amb la Quiniela sobre la taula. Una altra opció, recomanable per als qui no els agrada escoltar cap comentari és l’àudio d’ambient. Això et permet no escoltar cap comentarista i sents l’ambient que hi ha al camp i, de tant en tant, algun entrenador donant ordres, un porter col·locant una barrera o un jugador cridant de dolor després de patir la falta d’un rival.
Les millors retransmissions que es fan, al meu entendre, són les de la Premier League. En aquestes, les persones que les porten a terme són un narrador i un comentarista. I, a diferència dels d’aquí, parlen poquíssim. Només ho fan quan es genera una jugada important pel transcurs del joc o bé per aportar dades interessants. Si no és necessari no parlen. He seguit partits on els comentaristes s’han estat gairebé un minut sense dir res i, mentrestant, podia seguir el joc amb els ulls i sentir l’ambient del camp per les orelles, això és el públic cantant, el soroll que provoca el contacte de la bota amb la pilota, o l’entrenador de l’equip donant instruccions als jugadors. I poder sentir l’ambient d’un camp anglès des de casa és quelcom molt especial perquè l’atmosfera que es crea en els estadis d’Anglaterra està a anys llum d’avantatge respecte a la que hi ha als camps espanyols.
Som molts a qui ens agradaria que aquesta manera de fer retransmissions s’importés aquí, i així no ens faria falta canviar d’opció d’àudio cada vegada que hi ha un partit de futbol. Fet i fet, només demanem una mica més de silenci i que quan es parli el que es digui aporti quelcom interessant a la retransmissió. Tota la resta sobra, no cal.
