Amb l’Economia Social de Mercat (ESM) passa una mica com amb la Democràcia Cristiana. Ambdues són abastament conegudes com a nom, com a expressió, però molt desconegudes pel que fa al seu contingut.
L’ESM, tot i que apareix formalment a Alemanya en acabar la segona guerra mundial, de la mà de l’Escola de Freiburg i com a tercera via en ple debat entre socialistes i liberals, és un corrent de pensament que s’ha caracteritzat per la seva adaptació a les diferents realitats de la història europea recent, en relacionar dos conceptes fins aleshores antagònics: lliure mercat i equilibri social.
L’ESM va començar però com un primer esbós just abans de la segona guerra mundial, amb l’ordoliberalisme, un experiment acadèmic dut a terme per economistes com Walter Eucken, Alexander Rüstov i Wilhelm Röpke i juristes com Hans Grossman-Dörth i Franz Böhm. A Ordnung der Wirtschaft (1936) Böhm, Eucken i Grossman-Dörth estableixen el principi de què tots els assumptes político-legals o político-econòmics pràctics s’han de relacionar amb el concepte de constitució econòmica, convençuts de què la interrelació entre la llei i l’economia és clau. Dret i Economia. Per això el nom d’ordoliberalisme, per Ordnung i liberalisme. Ordnung no en el sentit estricte d’ordre, sinó d’establiment d’un marc regulador, institucional, constitutiu, general per a l’economia, per al mercat. Es tracta de crear un ordre econòmic i social garantint el funcionament adequat de l’activitat econòmica i de les condicions de vida humana digna. I això requereix l’establiment d’un marc jurídic i institucional on el mercat es desenvolupi correctament, per tal d’evitar-ne els efectes no desitjats.
Per a l’ESM, la mà invisible d’Adam Smith, el mecanisme del mercat, no és cap llei natural, sinó un artefacte, una convenció, que cal emmarcar dins un quadre, dins un espai de relacions regulat. Sense posar aquestes vies, el ferrocarril de l’oferta i la demanda, descarrilaria impossibilitant que gran part de la societat arribés a la seva destinació – una vida productiva i plena en una societat cohesionada amb igualtat d’oportunitats i condicions de vida digna per a tots els seus membres-. L’ESM defuig la visió de l’economia com una ciència matemàtica, rebutja l’economicisme, i cerca l’economia humanista, l’economia moral. No es pot fer economia, ni política econòmica sense comptar amb l’home com a ésser moral i espiritual. Aquest i no la producció ni la riquesa ha de ser l’objectiu i el centre de la política econòmica.
L’ESM té com a pilars fonamentals la llibertat humana i la justícia social. Aquesta combinació aplicada a l’economia vol dir confiança en el mercat, però no en un mercat descontrolat sinó en un mercat amb ànima humana, amb elements de contenció. Com deia el pare Luigi Sturzo, precursor de la Democràcia Cristiana i que ja hem tractat en les pàgines d’aquest diari, el mercat és com un riu que flueix i que no s’ha d’aturar ni posar-hi obstacles, però si que resulta convenient aixecar algunes barreres o construir alguna presa quan amenaça d’inundar el poble. Aquest riu ha de reconduir-se per evitar que es desbordi, i ha de ser sotmès a intervencions puntuals per tal que l’aigua flueixi en benefici de tota la comunitat. De la mateixa manera, el mercat ha de funcionar amb llibertat d’acord amb la llei de l’oferta i la demanda, dins el marc jurídic establert per l’Estat i amb les intervencions estatals puntuals i temporals que siguin imprescindibles per tal que el mercat funcioni com a creador de riquesa i cohesionador social alhora.
L’ESM, amb inqüestionables punts en comú amb la Doctrina Social de l’Església, es caracteritza per la idea cristiana d’amor fraternal i responsabilitat personal, incorpora els principis d’individualitat (la llibertat de la persona), de solidaritat (la persona com a ésser social i la necessitat de superar la injustícia), i de subsidiarietat (qualsevol cosa que pugui fer l’individu, la família, o la comunitat –els cossos intermedis-, no l’ha de fer l’Estat). L’ESM observa la llibertat de mercat i la lliure competència com a mirall de la llibertat individual, alhora que reconeix el paper dels agents socials també com a reflex d’aquesta autonomia personal. Correspondrà a la política econòmica el resoldre els conflictes del mercat; els conflictes de l’economia han de ser resolts amb el Dret, amb la mínima intervenció necessària del regulador per tal que el mercat es vegi reforçat i funcioni adequadament. El paper que l’ESM reserva per l’Estat en l’economia és la protecció de l’entorn competitiu front les tendències monopolístiques i oligopolístiques, inclosa la del propi Estat.
L’ESM ofereix compatibilitzar la competència amb els beneficis socials, d’una banda, front al liberalisme salvatge del mercat i, d’altra banda, front a la planificació econòmica i l’intervencionisme de l’Estat socialista que atempta contra la llibertat i la dignitat humana amb un clar efecte deshumanitzador.
Aquest pensament és el que hi ha darrera del miracle econòmic alemany dels anys cinquanta i seixanta del segle passat, va ser aplicat pel canceller alemany Konrad Adenauer i ha estat incorporat en gran part pels sistemes econòmics preponderants dels països occidentals. De fet, l’ESM s’ha incorporat al marc jurídic europeu de la mà del Tractat de Maastricht i també del Tractat de Lisboa, el qual incorpora la Carta de Drets Fonamentals europea, amb una clara referència a la cohesió econòmica i social.
L’ESM no s’ha de confondre amb la política socialdemòcrata que dóna lloc a estats del benestar (com els dels països escandinaus dels anys setanta i vuitanta) on l’èmfasi recau en el subsidi, en proveir per a tots els ciutadans, i en sistemes impositius confiscatoris. L’ESM demana la intervenció estatal, però no la d’un Estat proveïdor, sinó la d’un Estat regulador, àrbitre, supervisor de l’economia. Considera que l’Estat ha d’establir el marc legislatiu adient per a la màxima productivitat de l’economia i perquè aquesta beneficiï tothom, però alhora rebutja la intervenció de l’Estat com a actor econòmic i de mercat. Igualtat d’oportunitats, condicions per a possibilitar el gaudi comunitari de la producció que resulti de l’economia, i responsabilitat i esforç personal. Així s’evita el perill del liberalisme de donar lloc a societats trencades, on la llei del mercat ha estat implacable per alguns i molt beneficiosa per uns altres. Així, amb l’ESM, es garanteix la cohesió social, alhora que tampoc no s’ofega al mercat ni es limita la iniciativa privada com expressió de la llibertat personal, ni es crea una societat de persones desmotivades, apàtiques i subvencionades, en definitiva, deshumanitzades, com és el cas del col·lectivisme socialista.
L’ESM, com a programa polític, econòmic i social que és, persegueix assolir l’equilibri ideal entre els principis del mercat (de la llibertat) i els principis socials (de la solidaritat i la justícia). De fet, l’ESM és un principi conformador més que cap altra cosa. I per això la seva capacitat d’adaptació.
A Catalunya, l’ESM té com a gran valedor el Centre d’Estudis Econòmics i Socials (www.ceesocials.org), que du a terme iniciatives diverses que tenen per objectiu aprofundir i difondre l’economia amb valors.
***Fotografia de Konrad Adenauer
