El mes de març de 2020 havia de ser, presumiblement, com tots els anteriors, el qual l’únic fet destacable del nostre dia a dia fos el temps —tema preferit de conversa de la població catalana—. Però de sobte, un virus procedent de la Xina va canviar el món de la nit al dia. I encara que pensat fredament pugui semblar una trama d’una pel·lícula de ciència-ficció com les de Christopher Nolan, aquesta realitat va arribar a casa nostra. Tanmateix, més enllà dels danys sanitaris, un dels cops més forts que ens ha comportat aquesta pandèmia ha sigut el daltabaix de l’economia, especialment la familiar.
Tot i així, en contraposició a l’any anterior, el mes de març ens duu una molt bona notícia: el llançament de “l’Enxaneta”, el primer nano satèl·lit català. Però quina relació té aquest fet amb el coronavirus? Doncs bé, si observem el model econòmic que domina a Espanya veurem com el turisme de sol i platja representa el 14,6% del PIB nacional. És el sector que més riquesa aporta respecte a la resta. Això no comporta que aquest fet s’hagi de menysprear, just al contrari. Si tenim unes condicions excel·lents per aquesta pràctica, doncs aprofitem-les.
Ara bé, el problema de veritat neix quan focalitzes una atenció desproporcionada al turisme i deixes en oblit sectors com el de la ciència o la investigació, entre d’altres. Ja existeixes una Las Vegas, no en necessitem cap més. És per això que l’existència de New Space Catalunya és una notícia excel·lent. Podria ser un petit avanç per ampliar la força de l’economia del territori, atraure talent estranger, i donar una major solvència al model econòmic actual.
Si ens organitzem i ho planifiquem com és debut, que ja és difícil de per si, podem invertir en sanitat i educació —per tots aquells que pensen que els diners de la Generalitat no s’han de malgastar fent satèl·lits i han d’anar per les “coses necessàries”—, però també ho podem fer en medicina, tecnologia, automobilisme, ciència, recerca, energies renovables i medi ambient, etc. Les possibilitats són quasi infinites, però ens hem de treure del cap la mentalitat d’inferioritat. No es tracta de competir contra els Estats Units, l’Índia o la Xina, sinó de col·laborar amb projectes internacionals com ho ha fet l’Enxaneta.
Així doncs, rebem amb els braços oberts aquest fet i sentim-nos orgullosos del que som capaços de produir, que sabem fer més coses apart de cuinar paelles i servir sangria.
