On són els nostres mites? Perquè el seu poder no s’esvaeix a mesura que avança la vida? Necessitem sempre creure en mites o en herois?
Poetes, filòsofs, inventors, creadors…fins i tot revolucionaris que han capgirat la realitat amb premises, belles paraules, doctrines rebels o invents i descobriments capdals en el transcurs de la història semblen de vegades dissipar-se o perdre el valor del seu origen o envergadura.
Són els mites i herois imprescindibles per desbaratar la nostra assídua realitat? Són potser la única manera d’explicar el món i donar sentit a la vida més enllà de la filosofia o la ciència?
Hèrcules, Buda, Zeus, John Lennon, Enstein…fins i tot Batman o Frida Kahlo.
Des de les societats primitives fins els nostres díes els èssers humans anhelem incorporar aquelles figures que trascendeixen del quotidià per elevar-lo al màxim exponent imaginable.
L’univers simbòlic dels mites i el seu esperit es manté intacte en els nostres díes amb la necessitat d’entendre i salvar allò que roman inabastable o llunyà com la saviesa, el poder, la immortalitat o la justícia, on també existeix la necessitat de sentir-nos protegits com a tret existencial des dels origens dels mites grecs amb la mitologia, religió, cultura popular i creença en un poder diví o sanador.
L’equidistància que ens salva de la realitat és tot allò que no podem explicar de forma racional i que ens asserena la cerca de profunditat, espiritualitat o resposta a les nostres febleses.
Vam transformar les mirades dels antics herois grecs o romans per creure que els super herois podien sortir d’una multitud i salvar tota una ciutat oprimida o engolida sota l’influx maligne del malvat de torn.
En realitat, tots els superherois a partir del segle XX han continuat el rastre del herois grecs. Des de Batman fins als X Men, passant per Superman o tota mena de bèsties quadrúpedes, bicèfales o amb capa, o poders hipnòtics.
La nostra fascinació trascendeix al pas del temps, al frenètic avenç de la ciència, a la pluja de satèlits nano intel.ligents que sobrevolen l’univers.
La mitologia i els relats sobre deus, herois i mites que donaven sentit a fenòmens i tradicions; els super herois ens han transportat a inversemblants aventures protegint el mal i la venjança. Quina és la diferència? Els mateixos mites grecs enla nostra civilització segles després en un còmic d’animació.
Aquests paral·lelismes són la paradoxa inesgotable. Superman o Ulises, Aquiles o Wonder Woman. La saviesa, la força, els mites grecs i les llegendes helèniques.
Les febleses de la vida humana són fascinants i terrenals alhora, ni som immortals ni tenim poders sobrenaturals… som equidistants, som infinits replicants amb la brillant juguesca de la mortalitat sense cap kriptonita que ens aturi del nostre ineludible destí.
No podem explicar la condició humana ni la nostra raó de ser en aquest món apassionant…el misteri continua amb altres embolcalls.
