A la mínima que noto que m’assetja la malenconia, corro cap a Robert Burton (1577-1640) i la seva “Anatomia” (de la malenconia). I és justament això el que em passa aquest dematí, que no em sento alegre i no en sé el motiu. M’emparo en Burton, doncs, i el seu llibre fonamental. La companyia alegre i jovial no pot separar-se de la música, diu. I em poso Beethoven de seguida, tal com també m’ensenya el mestre Ellroy i els “Quartets de Los Angeles”, i aquesta “Perfídia” d’ara mateix. També Vives (a De Anima) deia que la jovialitat purga la sang, referma la salut, produeix un color fresc, rejoveneix el cos -tanta falta que em fa-, el vivifica i el prepara per poder fer-lo servir de qualsevol manera (sic). Com més alegre el cos, més llarga la vida. Un cor alegre és la vida de la carn (Prov. 14, 30). I el gaudi perllonga els seus dies (Ecl, 30, 32), i és un dels tres doctors salernitans: el doctor Alegria, el doctor Dieta i el doctor Tranquil·litat, que són exactament els que guareixen totes les malalties. Una ment alegre, repòs i alimentació moderada. I no beure tant ni tan desordenadament. Honesta alegria de Burton per la qual guarim moltes passions de la ment en nosaltres mateixos i en els nostres amics i que tot plegat explica que estimem les alegres companyies, millors de vegades fins i tot que qualsevol música. I Beethoven continua, “Himne a l’Alegria”. Agradable conversa, xangletes (berbes), idees enginyoses, alegres narracions, paraules dolces. Petroni, Plini, Spondanus, Caelius, tots ells els tenim i fem com si no ho sabéssim i vénen a ser com les exclusives Nepentes d’Homer a l’Odissea, el recipient d’Helena, el cinyell de Venus que des d’antic se sap que expulsen el patiment i la preocupació i aporten alegria al cor si es comprenen correctament i s’apliquen de manera oportuna. Sempre cal, això sí, aquell bri d’intel·ligència, cosa lògica d’altra banda. Paraula de Burton que sempre consola i et fa sentir més bé. Veritables Nepentes: amor, plaer, sexe, goig, xangletes (o aquell poc de broma i fins i tot de burla), jocs, paraules agradables, bonhomia, afabilitat. I l’ataràxia (o impassibilitat) com a fonament de la distinció. Respirem.
