Avui, Oriol Junqueras ha presentat la seva proposta de full de ruta després de que la setmana passada ho fes el president de la Generalitat i donés un ventall d’opcions que feien que l’independència fos viable en menys de dos anys. Va dir moltes coses i molt ben dites però també va deixar clar que la seva proposta no estava tancada i hi havia moltes coses a dialogar entre els partits que en volen formar part.
El líder d’ERC avui ha dit moltes coses i no sé si s’ha explicat tan bé com ell hagués volgut. Sense papers ni cap faristol, es passejava d’un cantó a l’altre de l’escenari. Com un professor, com un filòsof però sense concretar gaire res. Parlar però sense mullar-se. Fa la sensació que aquest lideratge que tots ens havíem cregut que tenia, a l’hora de la veritat li ha anat una mica gran.
No fa tantes setmanes, Oriol Junqueras pregonava l’opinió, el diàleg i l’entesa amb qualsevol líder d’un partit polític i també amb Artur Mas. Semblava que ho tenia molt clar i que posaria per davant el futur del país que no la gelosia, l’enveja i les ganes de voler ser el primer en tort. Les ambicions personals. Fa molt temps que Junqueras esperava aquest moment. El seu moment. I em sap un greu terrible dir que s’han equivocat i encara no saben en quina mesura.
Flac favor li ha fet ERC a la societat civil i també a Carme Forcadell. Aquest procés que arrossega tantíssima gent no és gràcies a Oriol Junqueras i tampoc a Artur Mas. És gràcies a l’extraordinària feina que ha fet l’Assemblea Nacional de Catalunya i amb la seva líder al davant. Mai s’han posat al costat de cap partit polític però són la verdadera força que cohesiona tota la gent que ja no creu en partidismes polítics però sí que creu en la gent. En la força dels seus líders i en la seva paraula. Aquesta jugada de ben segur que no agradarà a l’ANC, que mai s’ha volgut posicionar per CiU o per ERC.
Hi ha algú que voti CiU, ERC o CUP que votaria que no a la independència amb la llista única perquè no hi surt el nom del seu partit? Què és millor, tenir una llista unitària amb majoria absoluta al Parlament o unes quantes llistes i que entre elles sumin aquesta majoria? Europa es fixarà en això. Es fixarà en un líder i en tota la gent que hi ha al darrere.
Ara ja no és moment de qui és el que declararà un país independent o el líder que encapçalarà la més que probable llista única. Ja no estem en aquesta etapa. Perquè si aquest procés té tanta força i la gent hi està tant involucrada és precisament perquè no es basa en cap partidisme ni en cap ambició. Es basa en el sentiment, en el pell a pell i en l’emoció d’un país nou. D’un país que realment ens el sentim nostre.
Estic ben segura que hi acabarà havent una entesa entre Mas i Junqueras però avui alguna cosa s’ha trencat i la vida no és un puzzle. Les peces no sempre encaixen a la perfecció.
