Fa unes poques setmanes va ser notícia el fet que Teresa Forcades va abandonar l’autoanomenada “Flotilla dela Llibertat”. És el tercer cop que uns vaixells, tripulats per tot tipus d’activistes es dirigeixen a Gaza per intentar trencar el bloqueig que Israel hi aplica arran del conflicte de 2006.
La representant catalana, la monja Forcades, va abandonar el vaixell abans d’hora per “una indisposició”. És a dir, per unes torrencials cagarrines que no tenien aturador. Si vas a fer-te l’heroi i el màrtir, el que no pots fer és deixar el vaixell per tenir els esfínters descontrolats. No em sé imaginar-me un oficial dient-li a un soldat a la platja d’Omaha que no cal que entri en combat si se li ha posat malament el dinar.
Cal recordar que a la primera flotilla hi van haver cops de pal, trets, ganivetades, gasos lacrimògens i morts. Si marxes per unes cagarrines, què pensaves fer amb els cops de pal i els trets?
Segurament sense voler-ho, Forcades es va convertir en una excel·lent representant nacional catalana dins dels grupuscles antisrealians d’arreu del planeta. És molt nostre això d’anar a fer-se el milhomes i fer marxa enrere per un atac de cagarrines, i el millor és que et surt completament gratuït de cara al martiri: “No si, pobra, ja ho volia fer, però per culpa de la cagarel·la…”.
