Aquest dimarts han detingut en Marcel Vivet, de Badalona. Els Mossos d’Esquadra l’han anat a agafar a casa seva. El conec de quan estudiàvem història a la Universitat de Barcelona. Coincidíem de tant en tant al porxo, pel barri i al bar. Com si encara ho veiés! La facultat era —i és— un lloc d’una estètica horrible, immoral i nauseabunda. Bruta en totes les accepcions de la paraula. Estudiants matriculats des del plistocè estirats sempre al terra, rodejats de burilles i olor a marihuana. Invertebrats. Flautistes i gossos. Donzelles peludes. Olor de pixum. Pintades a les parets —moltes en castellà. Ja sabeu: tot allò de “machete al machote”, “abajo el patriarcado” i “abono para mi huerto” .
L’esquerra mai ha tingut bon gust per res, la vestimenta tampoc en podia ser una excepció. Sempre samarretes i xiruques. Decathlon suat i Quechua amunt, Quechua avall. Texans bruts. Arracades per als homes. Cabell greixós —a voltes decorat amb peces metàl·liques. Generació rere generació empitjorant l’estètica de la militància. Quan sembla que han arribat al fons del pou sempre hi ha un voluntari que treu la pala i comença a cavar. Malgrat tot, igual que sant Dimes va ser una excepció entre els lladres, hi ha entre l’esquerra gent que té força gràcia. En Marcel, per exemple, té unes camises impecables, magnífiques, amb infinita més alegria que els camps somorts dels guarda-robes progressistes. És un militant de l’esquerra independentista vertebrat, amb pensaments sòlids, enèrgic i vitalista. Més proper al motor d’una Ural soviètica que a les toxines al·lucinògenes dels xamans tribals.
Ara està detingut. Aquest dimecres el posen a disposició judicial. Demà a les 9 del matí, concentració davant els jutjats de Badalona. Esperem la seva llibertat sense càrrecs. Sembla que contra l’esquerra independentista hi ha l’estratègia de detenir tot allò vertebrat. Espero que ens veiem aviat, Marcel.
