Compte enrere per acabar l’any 2022 i temps per fer balanç del que ha donat de sí aquest any que lentament anem deixant enrere. Amb el final d’any també ens situa a les portes d’uns dies, les festes de Nadal, on milions de famílies es retroben de nou al voltant d’una taula, on els amics es desitgen el millor. Amb el mes de desembre també arriba l’hivern, fosc i llarg, que només les llums i el guarniment d’aquestes setmanes a places, carrers, balcons i edificis són capaços de trencar.
Les festes de Nadal, més enllà de la vinculació religiosa i ortodoxa que cada casa li vulgui o no donar, són unes dates de recollir-se a casa, potser pel fred que fa al carrer, potser perquè el dia s’escurça amb molta més rapidesa, i buscar el caliu d’un sostre, d’una estufa, malgrat els preus de la llum, o de la calidesa d’una llar. Dies d’apreciar, més que mai, la família, amics i coneguts, de menjar calent i abundant.
Però, i l’altra cara de la moneda? El Nadal, les festes de Nadal, també son milers de milers de milers de persones sense una llar, sense el caliu dels seus, sense un plat calent a taula, sense ni tan sols una família amb qui compartir o la companyia amb qui refugiar-se, o senzillament sense la salut per brindar un any més. És aquesta, també, la realitat d’un Nadal que no sempre és fàcil ni còmode per a tothom. El Nadal d’aquí, d’allà i més enllà.
Serveixin aquests dies, i aprofitant la coneguda màgia del Nadal, per fer visites, trucades, escriure i intercanviar missatges amb els nostres però també amb els no tant nostres, amb els qui es poden sentir sols o amb els qui no tenen la mateixa garantia d’un plat calent i companyia per aquestes dates. Veïns, coneguts, amics, no tant amics. Tothom necessita tothom. La màgia del Nadal, al final, va d’això. Sinó, no és màgia ni és Nadal.
