Qui anava a dir que un tiberi donaria per a tant!.

Resulta que per celebrar la festivitat de la Mercè, co-patrona de la ciutat de Barcelona, l’ Ajuntament fa un tiberi propi de les millors bacanals romanes.

El lloc escollit es el Palauet Albeniz. Una mena de masoveria al costat del Palau Nacional a Montjuïc, que és utilitzat alhora com a residència del Cap d’ Estat a Barcelona. Te aspecte de casa d’ estiueig de principis dels 40, amb granit i estil castellà. Un recinte quasi sempre tancat, d’ aquells que no es guanyen l’afecte del ciutadà.

En aquest entorn es fa un tiberi monumental a jutjar pel volum de persones invitades, unes 2.500 que deuen endrapar com a llimes perquè la broma costa als barcelonins, l’ u o el dos per cent del total de la despesa corrent de l’ Ajuntament.

He intentat trobar quan és l’ import d’ aquesta despesa corrent, per poder oferir-vos la xifra exacta, fins preu per barba i euros per canapè, perquè no? Però la maleïda despesa corrent deu ser un secret d’ Estat perquè aquest ciutadà de Barcelona no la troba publicada enlloc.

En qualsevol cas, a mi com a tots vosaltres em sona a barbaritats. Corns de l’ abundància sostinguts per angelets i querubins que van deixant caure canapès a tort i a dret sobre milers d’ invitats ajaguts a la gespa del palauet amb la boca oberta esperant que caigui el de foie canard directament a la gola i empassar-lo sense ni mastegar. Amb un xic més d’ imaginació, matrones vestides amb gases voladores, munyint-se els pits oferint llet i mel a tota la distingida concurrència. Les bacanals romanes es queden curtes davant la despesa corrent en canapès.

Des dels vuitanta es fa aquest tiberi a costa del contribuent. Si fem sumes i restes resulta que hi ha passat unes 62.000 persones que s’ han afartat amb el 30% o 40 % del total de la famosa despesa corrent. I us preguntareu qui hi és convocat a tant magne festival de patés i pinxos. Segons diuen hi van persones de l’ àmbit polític, social, cultural i comercial de Barcelona. Ja veus!.I no conec a ningú que hi hagi estat invitat. Mira que 62.000 persones son un bon nombre eh?. La cosa es que tots nosaltres podríem anar-hi perquè el perfil l’ acomplim perfectament i a més som contribuents, es a dir que els canapès els paguem nosaltres.

Ja podeu anar traient-vos-ho del cap, perquè l’ alcalde ha dit prou!.

Desprès de 30 anys de desbarrar, aquest any s’ ha suprimit la bacanal politic-social-cultural-comercial. Que no hi ha més barra lliure, vaja! O potser sí que en queda de barra perquè l’ anunci s’ ha fet amb la millor intenció de treure’n un profit de l’ estil oh… que sensible és l’ alcalde a les necessitats de la crisi!.

Es demostra un cop més que viure dels pressupostos es una altra vida. Coneixeu cap empresa que destini l’ u o el dos per cent del seu capital circulant per a fer un sopar?. N’ hi ha per començar a córrer!.

Patrona de les presons, lliureu-nos dels canapès del xoriço.