Va ser el 8 de desembre passat, festa de la Immaculada Concepció de la Mare de Déu, quan vam vore una imatge molt poc freqüent: el papa plorant.
Com cada any el papa va visitar el monument a la Immaculada, a la plaça d’Espanya de Roma. Francesc va fer una pregària interrompuda per l’emoció, manifestada en les seues llàgrimes. Va ser quan digué en la seva pregària que li hauria agradat presentar a la Mare Verge «l’agraïment del poble ucraïnès per la pau que portem tant de temps demanant al Senyor». Però malauradament, aquesta pau no ha arribat encara a aquesta terra martiritzada per la invasió de les tropes russes.
Cal recordar que quan Rússia va envair Ucraïna, el febrer passat, el papa convocà de seguida una jornada de pregària i dejuni per al 2 de març, Dimecres de Cendra. El papa volia compartir el seu dolor per l’empitjorament de la situació a Ucraïna, perquè «com jo, tanta gent de tot el món sent angoixa i preocupació» per aquesta guerra.
Les llàgrimes del papa davant el monument a la Immaculada m’han recordat la sala de les llàgrimes, al costat de la capella Sixtina, on una vegada elegit bisbe de Roma, al final del conclave, el papa va a pregar una estona.
Les llàgrimes de Francesc en la seua pregària davant la Immaculada s’uneixen als «rius de llàgrimes i de sang» dels ucraïnesos, com recordava ell en els primers dies d’aquesta guerra cruel i tan injusta.
Les llàgrimes del papa s’uneixen també a les llàgrimes de les dones que han perdut un fill. El seu plor s’uneix al plor de les dones que són agredides o que veuen la fam o el fred que tenen els seus menuts, i també a les llàgrimes dels qui ploren la mort dels seus estimats en aquesta pandèmia que encara continua. Les seves llàgrimes s’uneixen a les llàgrimes dels infants que fugen dels seus països en pastera i que es juguen la vida a la Mediterrània i a les de les jóvens obligades a prostituir-se. Les llàgrimes del papa són les llàgrimes dels qui tenen els ulls ressecs de tant de plorar, dels qui viuen sols, del qui han caigut en la depressió o dels qui tenen un càncer.
Les Benaurances, que són com el nucli de tot l’Evangeli, anomena feliços els qui ploren, «perquè Déu els consolarà» (Mt 5:4). El seu consol és el que ens sosté i ens encoratja enmig del dolor i de les llàgrimes.
En aquest temps d’Advent i sobretot a la pregària de les Matines de la Nit de Nadal, ressonen amb força en els nostres cors les paraules del profeta Isaïes: «Consoleu, consoleu el meu poble, diu el vostre Déu» (Is 40:1). És també Isaïes qui ens encoratja a avançar en l’esperança, malgrat el nostre desconsol: «Com una mare consola els seus fills, jo també vos consolaré» (Is 66:13).
Per això, enmig d’una societat amb tant de dolor i de desconsol, convé eixugar les llàgrimes dels qui pateixen i encoratjar els qui ja no poden més. Però també és important manifestar la solidaritat amb tots els crucificats i torturats del nostre món i del nostre temps, i fer-los costat, posant-nos en la seua pell, com ens demana Sant Pau: «Ploreu amb els qui ploren» (Rm 12:15).
Les llàgrimes del papa van ser molt més eloqüents que les seues paraules, perquè eixien del cor d’un pare que sofreix per la violència i l’horror que viuen els ucraïnesos. Però també són una crida a viure el Nadal, que ja s’acosta, pensant en els més pobres i desvalguts, i per compartir amb ells allò que som i allò que tenim. Les llàgrimes del papa ens criden a viure un Nadal més auster, deixant de costat les despeses frívoles i les compres compulsives que ens deixen el cor buit, per viure el Nadal al costat dels qui ploren i sofreixen i dels qui han perdut el sentit i la il·lusió de viure.
Com cada 8 de desembre, el papa ha dipositat una corona de flors en la imatge de la Immaculada. Però aquesta ofrena floral no ha estat res al costat de l’ofrena de les seves llàgrimes. Com en el cas de la viuda pobra que ofrenà dues de les monedes més xicotetes, un gest elogiat per Jesús (Lc 21:1-4), les llàgrimes de Francesc han estat la millor ofrena que podia haver fet. Una ofrena plena de tendresa que s’ha convertit en la millor pregària per la pau a Ucraïna, i que la Mare Verge haurà acollit amb amor.
