Amics, amigues,
Goso qualificar la conjuntura política actual de gravíssima i crítica. L’Estat espanyol està vomitant una forta ofensiva contra Catalunya. Suposo que us n’heu adonat. Aquesta situació ve agreujada per la vergonyosa i indigna picabaralla entre els partits independentistes. Mentre l’independentisme creix entre la població, aquests partits semblen disposats a avortar el procés. Tots sabem que l’èxit del procés independentista depèn en primer lloc de nosaltres mateixos i, en segon, d’Europa i de les Nacions Unides. De l’Estat espanyol, hi mani qui hi mani, ja sabem que mai, dins d’un horitzó previsible, no s’avindrà a cap referèndum d’autodeterminació. Valguin aquestes primeres ratlles com a preàmbul del que avui hauria de ser una carta molt concreta i curta, però ferma.
Ara no podré recordar totes les envestides que en aquests moments estem patint com a país i com ho estan patint molts dels nostres líders i ciutadans més compromesos en la lluita per la democràcia, les nostres llibertats o, senzillament, pel nostre benestar. Estant atacant, per exemple, funcionaris tan dignes i professionals com el major dels Mossos d’Esquadra i els seus subalterns més immediats. Hi ha un subsecretari d’Interior, no sé si d’aquest govern central d’ara o d’abans -tant se val, tots són el mateix quan es tracta de Catalunya- que està acusant el cos de Mossos d’Esquadra de responsabilitats sobre els atemptats de Barcelona i Cambrils de l’agost de 2017, quan va ser una actuació estel·lar del nostre cos de policia. Ells, els serveis secrets espanyols, són els que estaven al darrere d’aquells crims, amb la compra de l’imam de Ripoll. Volien posar en entredit la policia catalana i els va sortir el tret per la culata. La seva frustració i ràbia la volen fer caure damunt dels esmentats caps dels Mossos. Ho empastifen ara, juntament amb altres ofensives. I, ara, hi ha un govern en funcions (quines funcions…!) del PSOE. No cal remarcar en el fet de la dependència de la justícia dels poders polítics, siguin del color que siguin. Contra Catalunya, tot s’hi val!
No en tenen prou amb la vil injustícia dels presos i preses polítics. Van a totes com bèsties encegades pel mono. Amb el exiliats han fet quelcom més que el ridícul; les rebolcades dels tribunals belgues i alemanys, l’informe d’una comissió de l’ONU sobre Drets Humans (en vindrà una altra), els observadors del judici, la manifestació d’Estrasburg. Se la veuen venir i van repartint verí a tort i dret, a cegues. Ho tenen perdut, però volen “morir matant”. Aquesta és la realitat i, no ens enganyem, això és molt perillós.
Volen tancar les noves delegacions de Catalunya a l’exterior; això els ha fet sempre molta por. Si tinguessin les mans netes, quina por els hauria de fer? O si la justícia fos independent? O si actuessin d’acord amb els Drets Humans i la democràcia? No! Tenen les mans brutes de feixisme, de corrupció, de mentides i, tot això, el món ja se’n comença adonar, malgrat els grans problemes globals.
Sobre falses acusacions estan empaitant la diputada Laura Borràs perquè és de les bones. Els seus ministres de Cultura no li arriben a la sola de la sabata i ho saben. I el president de la Generalitat! Com que no poden amb el president Puigdemont, han d’anar pel president Torra; fiscalia, us sona? Demanen per a ell no sé quant temps d’inhabilitació i una multa de desenes de milers d’euros. Endemés de ser un atac més a llibertat d’expressió, és un atac personal a la nostra màxima autoritat. Volen fer mal i no saben com… Són ells els que estan perduts. Al temps!
Hi ha moltes més malvestats que demostren que hi ha una acció brutal contra l’independentisme i contra el cor de Catalunya. Una més per acabar: la Guàrdia Civil ha tornat a envair físicament les nostres institucions, el Palau de la Generalitat i diverses conselleries. Devien voler provocar un altre 20 de setembre. Ordres judicials sortides del jutjat número 13. Us sona també, oi? És indignant! També és indignant, o al menys sorprenent, la poca importància que mitjans informatius catalans, com TV3, han donat a aquesta notícia.
I, ara ve, per a mi, la més forta. Mentre totes aquestes agressions de l’Estat succeeixen, els partits independentistes barallant-se. Inaudit, vergonyós! Per a mi, traïdoria! Sí, traïdoria dels nostres a les aspiracions ciutadanes. Alguns diuen que un partit té més culpa de l’altre. A mi, això no m’interessa! Haurem d’assaltar la Bastilla? O les Bastilles? Sí, abans que els nostres elegits perquè junts ens duguin a la República Catalana, ens sotmetin, pels seus egoismes, els seus partidismes, a les botes d’aquests colonitzadors bàrbars. Polítics i partits independentistes: si no seguiu el mandat del poble, el poble haurà d’actuar massivament. Com ha fet sempre, però aquesta vegada assaltant la Bastilla de la plaça de Sant Jaume!
Vostre,
Josep M. Boixareu Vilaplana
