Tornem a trobar-nos en un estiu negre pel que fa a ofegats en zones de bany. Un juny amb temperatures per sobre de la mitjana climàtica va comportar un augment d’usuaris en zones de bany, i a més usuaris més probabilitat d’ofegaments. Un juliol amb moltes banderes grogues per corrents, que és probablement el perill més desconegut pels banyistes, inclòs pels que saben nadar, i una mica d’irresponsabilitat individual, fan la combinació perfecta pel desastre.
Segons les dades de la Real Federación Espanyola de Salvamento y Socorrismo, a Espanya en el tancament del mes de juliol de 2025 porten comptabilitzades 303 persones ofegades, el 50% en platges, un 30% en rius i embassaments i un 20% en piscines. I el perfil dels ofegats és de persones nacionals majoritàriament, dels quals 249 són homes i 54 són dones. I aproximadament el 75% d’aquestes persones ofegades tenen més de 45 anys.
És evident que cal una regulació legislativa que reguli i homogeneïtzi els serveis de socorrisme aquàtic mínims necessaris, que garanteixin els drets laborals dels socorristes que tantíssimes morts eviten, que es facin campanyes de sensibilització molt potents i també de formació per a tota la ciutadania, perquè els que saben nadar també s’ofeguen, però avui us obriré un tema nou després de dècades analitzant dades d’ofegaments.
El perfil de l’ofegat que es repeteix any rere any i és molt majoritari respecte a la resta d’ofegats: és el d’un home nacional i major de 45 anys. I quan em pregunto el perquè només hi veig una explicació plausible, i és culpa de les masculinitats tòxiques que han inculcat als homes: “sigues valent o fes-ho veure”; “no demanis ajuda, això només ho fan els dèbils”; “ets fort i te’n sortiràs tot sol”.
Queda clar que aquestes masculinitats tòxiques no són gens saludables a la vida dels homes, però en el medi aquàtic comporten unes morts que en la majoria dels casos podrien ser evitables si fossin capaços de superar aquests rols tradicionals i tòxics que els van inculcar.
És necessari un canvi d’actitud de la societat en el medi aquàtic, i per això cal insistir en demanar màxima prudència i recordar que els menors d’edat no s’haurien de banyar mai sense vigilància o sense les mesures de seguretat adequades, els adults no s’haurien de banyar mai sols en zones no vigilades o en situacions de perill, sigui al mar, la piscina o en aigües interiors, i sobretot que a ningú li faci vergonya “demanar ajuda”, perquè evitar un ofegament depèn la major part de les vegades de seny i de desmuntar les tradicions socials tòxiques.
