La Vanguardia sol llençar els diners encarregant enquestes. Dic que llencen els diners perquè, independentment dels resultats que aquests sondejos ofereixin, ells hi llegeixen el que els interessa. És com interpretar una novel·la romàntica de la lectura del Kamasutra. Aquest cop obren portada amb un gran titular: “Empat”, fent referència a un imaginari empat entre unionisme i independentisme en la consulta convocada pel 9 de novembre de l’any vinent.
Altra vegada, comencen a divagar sobre qüestions imaginàries. En un requadre ben gros ens indiquen que un 67,1% donaria suport a un pacte fiscal similar al del País Basc, mentre que un 27,1% hi estaria en contra. Aquesta dada, evidentment, no es mostra innocentment. El que ens intenten dir és que els catalans ens acontentaríem amb tenir solucionat el tema dels calés i que, per tant, no cal que fem tant merder. Tot i així, enlloc es diu que aquests catalans que estarien a favor d’un concert econòmic estiguin en contra de la independència. Aquesta és una de les trampes que ens fan, i més tenint en compte que aquest concert econòmic és inexistent ni està previst que hi sigui. De fet, ells mateixos ens diuen, com qui no vol la cosa, que en cas d’arribar a un acord per la millora de l’autogovern un 60% de catalans voldria tirar endavant igualment amb la consulta.
L’altra gran trampa que fa en els seus gràfics llampants és la que li permet titular “Empate”. D’aquesta manera, en comptes de seccionar el resultat del referèndum en tres possibles respostes, que són les que hi haurà, ho fa en dues. Amb aquesta maniobra queden aquests resultats: 44,9% a favor del “Sí” i 45% a favor del “No”. Però, que jo sàpiga, tal com s’ha plantejat, les possibles respostes són “Sí/Sí”, “Sí/No” i “No”. La trampa de La Vanguardia és sumar els vots del “Sí/No” als del “No”. La realitat és que l’opció independentista, la del “Sí/Sí” –sempre segons les dades de La Vanguardia- és d’un 44,9%. La del “Sí/No”, que és aquell hipotètic federalisme que ells ens volien pintar majoritari és només d’un 8,4% i l’opció unionista és del 36,6%. És a dir, l’independentisme guanya de manera notable. Aquí, però, cal fer una estirada d’orelles als responsables polítics del procés per haver-se doblegat enfront, segons ens diuen aquestes mateixes dades, un 8,4% de la població catalana. Dic això perquè la formulació del referèndum en aquests termes propicia les lectures interessades de l’espanyolisme i ajuda a restar contundència als resultats. Ja he dit diverses vegades que el consens i desacreditar el PSC està molt bé, però encara és molt millor el fet de guanyar clarament.
Si anem mirant les altres dades veurem la consolidació d’ERC com a possible primera força política. També trobem que, en el pitjor dels casos, és a dir, agafant la forquilla més baixa dels sobiranistes i la més alta dels unionistes, la correlació de forces quedaria de 87 diputats pel sobiranisme i 47 per l’unionisme. O sigui, que en aquest supòsit més negatiu, el sobiranisme no perdria ni un sol diputat, sinó que els seus escons anirien a parar, en major mesura, a les formacions més contundents en la defensa de la independència de Catalunya.
Més: un 73,5% vol que es faci el referèndum i un 86% hi votarà quan es faci. En cas que no es pugui fer, un 45% aposta per eleccions plebiscitàries i un 30% per fer-lo al marge de la llei espanyola. El 75% dels catalans valora positivament el pacte de les forces sobiranistes per tirar endavant el procés i l’únic líder polític que aprova és Oriol Junqueras.
2 de maig de 2009.2 a 6 al Bernabéu. Titular de La Vanguardia: “Empat”.
