Com a Pla, a mi també parlar em fa beure. I de fumar més val que no en parli. No em discuteixo amb ningú, sigui del color que sigui, que vulgui el mateix que jo per al país. M’esperaré aquests 18 o 20 mesos que segurament falten. Mentrestant, Joan G. Codina em fa arribar’ l’enllaç de l’elogi que J.F. Mira dedica a la memòria del Dr. Badia. Ja res no serà com abans i tot ha anat canviant segurament a pitjor i no hi fa res que ara el temps de la vida, si més no en aquesta bombolla on som, faci que a 60 anys no siguem encara vells del tot. S’han acabat els savis, afirma J.F. Mira. Ara el que cal és que molts sàpiguen molt sobre molt poc. Compartiment en lloc d’eixamplament. Desprestigi de filòlegs i filòsofs, del pensar el sentit del llenguatge i el sentit dels homes i del món. Utilitarisme i prou. El savi ha estat l’integrador dels coneixements humans, expenedor generós del saber. I ja gairebé no se’n veuen. Parlar em fa beure, deia Pla. Jo, com més va menys sé de res. I ara, a més, les noies ja no m’escriuen i tot m’ho he perdut. La meva tendència a la tendresa m’ha portat, per fugir equivocadament del ridícul, a la duresa i a la disbauxa (Pla).
