Hi ha dones i homes que han tingut o tenim una visió optimista o esperançada cap al futur. Buckminster Fuller, per exemple, que va ser un científic que va inventar una casa sostenible durant els anys de postguerra i que va crear la paraula «sinèrgia», pensava que la naturalesa era un sistema totalment «eficient i autorregenerador». Estava tan convençut d’això que afirmava que si vivim «sinèrgicament» dins de les lleis de natura, hi haurà sostenibilitat i «la humanitat serà un èxit». Aquesta mirada, avui, contrasta amb la duresa de la situació que ens toca a viure a Catalunya a causa de la sequera. Tot i això, estic convençuda que el nostre país pot viure sense patir per l’aigua, si el govern de la Generalitat actua amb el propòsit de ser punter, innovador i tecnològicament avançat en la gestió de l’aigua.
Els diferents governs de l’última dècada coneixien amb exactitud que els volums de pluviometria han estat cada vegada més pobres al nostre país. Malgrat tot, les últimes grans infraestructures, per tal que Catalunya pugui viure amb menys pluges i ser sostenible, són del 2009. ERC té responsabilitats de govern des de fa dècades i, en conseqüència, no pot al·legar que no hi hagi pogut fer res abans, perquè d’anys n’han passat molts. Efectivament, el govern d’ERC ha reaccionat tard a la situació de sequera i, a més a més, enlloc de trobar solucions consensuades, ha escollit assenyalar els ajuntaments per expulsar-se responsabilitats. Malauradament, doncs, ha prioritzat intentar confondre les causes del problema en el relat públic, enlloc d’intentar buscar solucions encara que sigui a última hora cames ajudeu-me.
Els ajuntaments necessiten inversions, en lloc de sancions. Ara és moment de col·laboració i diàleg amb el món municipal per tal de fer possible el desplegament eficaç de mesures urgents. El que no és de calaix, després d’anys d’ignorar que a Catalunya hi plou molt menys, és que quan ens trobem el problema al damunt, la reacció del president de la Generalitat d’ERC ha estat la de desplegar per decret un llistat de sancions recaptatòries en contra dels ajuntaments. Ara que tenim sobre les nostres espatlles la immensa preocupació de la falta d’aigua, perquè els pantans tenen els pitjors nivells que mai no han tingut abans, és normal que qui ha ostentat i té el lideratge a l’àmbit català es giri amenaçador en contra del món municipal? El problema més important, ja no és únicament el temor a la multa per no tenir llest el «Pla de sequera municipal», sinó que la preocupació més greu és sobretot l’absència absoluta d’autoritat i falta de crítica del govern d’ERC a la Generalitat.
El dia que tots els consistoris municipals tinguin a punt el «Pla de sequera» pel qual són advertits i amenaçats en aquest moment pel govern de Catalunya, tampoc no haurem arreglat res encara, perquè l’imprescindible ara és fer les reformes i transformacions per ser més eficients en la gestió de l’aigua i, això, requereix d’inversions. O, per dir-ho d’una altra manera, és un gran procés de transformació que exigeix que el conjunt de les administracions actuïn braç a braç per desplegar un extraordinari esforç en la direcció d’estalviar un recurs cada vegada més escàs per a nosaltres, els catalans que vivim a prop del Mediterrani, un espai altíssimament afectat pel canvi climàtic. Ep! La quantitat d’aigua al planeta blau és similar avui a la de fa cinquanta anys i el problema, tal com explicava el científic Fuller, pot tenir solucions tecnològiques eficaces i solvents. Ara bé, ho aconseguirem molt més si hi treballem plegats, en comptes de la situació actual on qui ens hauria de liderar es dedica a sancionar.
És hora de mobilitzar tots els recursos possibles i millorar l’agilitat per portar a terme les reformes de millora d’eficiència i d’augment de la reutilització de l’aigua. El govern de la Generalitat únicament trobarà suport del nostre grup parlamentari en la recerca de solucions. Fins ara, hem aportat cinc propostes que hem posat a disposició del president de la Generalitat. Demanem amb la mateixa energia, però, que el govern d’ERC retiri el règim sancionador contra els ajuntaments, perquè cap alcalde o alcaldessa, sigui del color polític que sigui, no malmet ni una sola gota d’aigua a Catalunya. Ni és el moment de buscar culpables, ara, ni és raonable de cap manera assenyalar el món municipal. El camí de les solucions passa per la col·laboració entre totes les administracions.
La Generalitat de Catalunya ha d’assumir inversions extraordinàries per combatre la sequera, que és conseqüència directa de l’emergència climàtica que ens colpeja de manera més dura del què pensàvem fins fa poc temps. La resposta no pot ser apuntar cap sector ni encara menys els ajuntaments, sinó col·laborar amb el màxim entusiasme possible per sortir d’aquesta situació braç a braç amb la ciutadania i el món municipal. Si la via és la recaptatòria s’ompliran els calaixos, però es continuaran buidant els pantans. En canvi, a la solució del problema, hi ajudaria determinar amb precisió, eficiència i a passos de gegant les inversions prioritàries per treure el màxim rendiment de l’aigua que tenim. Fa anys, en definitiva, que plou cada vegada menys a Catalunya. Això no obstant, som capaços de fer funcionar el país amb els recursos que tenim i de manera més eficient si hi trobem solucions innovadores. Sense cap mena de dubte, per fer-ho possible, necessitarem la màxima sinèrgia entre totes les persones, ciutadania, Generalitat i món municipal.
