El nostre món sembla obsessionat per la seguretat, davant d’atemptats terroristes, però també per una sensació d’inseguretat, com si es pogués controlar realment tot allò que pot passa a la vida.
Cal recordar que la seguretat és un dels objectius de tota societat organitzada, i que ha de ser compatible amb el respecte a la llibertat. Avui tenim el problema que el desenvolupament de la democràcia, la llibertat i els drets fonamentals ha de fer-se en paral•lel amb l’expansió del terrorisme internacional, el fanatisme descontrolat, la societat del risc i la cultura de la por.
Certament estem instal•lats en la inseguretat. Ara bé, ni per raons morals, financeres, o per culpa del terrorisme internacional es pot desencadenar un discurs de la superioritat de la seguretat per damunt de la llibertat, a no ser que ens carreguem tot d’una la cultura jurídica i política dels darrers segles. L’Estat, ha de garantir la seguretat i la vida per damunt de tot, atès que és una de les seves funcions primàries, però sempre amb el ple respecte als drets fonamentals de les persones i amb mesures proporcionades. Si no es així, la por pot provocar un excés de control sobre les persones, injustificat i en ocasions fins i tot inútil.
El pretext de la seguretat, ha creat controls indiscriminats, com als aeroports, en l’ús dels telèfons mòbils o en el rastreig d’Internet, i mesures extraordinàries de retenció de persones amb poc o nul control judicial.
També el món de la immigració s’ha situat sovint al costat dels problemes derivats de la inseguretat. Si aquest és un mon conflictiu no ho serà en si mateix, sinó per l’associació amb la pobresa o la delinqüència, o per l’aplicació de pretextos xenòfobs o deixadesa dels poders públics.
En definitiva, podem concloure que el discurs sobre la inseguretat afecta avui molts ordres de la vida, i es manifesta en forma de problemes derivats del tràfic de drogues, de prestació sanitària, d’atur, de trànsit, de terrorisme, d’immigració, en un conjunt de fronts molt polièdric. Ara bé, aquesta situació no ens hauria de fer perdre de vista que la civilització es caracteritza per la consolidació dels valors de llibertat i respecte als drets humans,i la persecució de tot tipus d’abusos, como a conseqüència de la fonamentació de la vida en la dignitat de la persona.
