Ahir el senyor Duran va declarar a RAC 1, en resposta a Jordi Basté, que alguns afiliats a UDC que hem demanat públicament (veure anterior article) que es convoqui una conferència nacional per debatre la posició del partit a partir de la sentència del Tribunal Constitucional ens dediquem a manipular a honorables afiliats del partit com el conseller Bassols, que defensa, amb reconegut prou criteri, el mateix. També ha afirmat que a UDC són minoria els que defensen la independència. I ha afegit que els promotors d’aquesta petició anaven darrera la pancarta de Reagrupament a la manifestació de dissabte.
Que em perdoni l’amable i pacient lector, al que avorrim amb misèries internes de partit, però em sembla imprescindible donar una resposta, molt breu perquè no cal més, a aquestes declaracions. Perquè qui calla atorga i les falsedats no es poden deixar passar.
El senyor Duran:
1.- Falta a la veritat i ofèn a uns i altres quan diu que alguns utilitzem a l’Honorable Conseller Bassols.
2.- Afirma que la majoria del partit no és independentista però al mateix temps es nega a fer aquest debat, sobre el què, com i quan, amb els afiliats, que és en definitiva el que li demanem.
3.- Menteix descaradament quan diu que els que defensen aquesta petició anàvem darrera la pancarta de Reagrupament a la manifestació de dissabte. Com a associació civil adherida expressament a la manifestació, com es pot comprovar a la web d’Òmnium Cultural, no anàvem darrera cap força política sinó pel nostre compte com a associació El Matí, igual que l’associació Sobirania i Justícia, on hi ha destacats membres d’UDC, anava també pel seu compte. Per cert, conec alguns seguidors de Reagrupament amb qui tinc, malgrat votar diferent, més coses en comú que amb el senyor Duran, amb qui afortunadament no comença ni s’acaba CiU.
El senyor Duran confon treballar pel partit i pel país amb aplaudir els seus discursos. Tant de bo el seu servei al país i al partit ens porti a un millor resultat a les properes eleccions de l’Estat (Chacón 25/Duran 10, com reconeix a la mateixa entrevista). Potser li estranyarà però desitjaria que el proper resultat fos l’invers. Em temo però que amb la seva línea i actituds polítiques, no anem pas camí d’aconseguir-ho. Pel que fa al debat que reclamem, el senyor Duran s’ha atipat de dir, des de fa dos anys almenys, que no es podia fer mentre no sortís la sentència per respecte als magistrats. Ara no el vol fer perquè venen eleccions. Però està segur que els afiliats d’UDC es conformen amb reclamar el concert econòmic? No veu que els votants de CiU per intentar entendre aquesta proposta (després de la sentència!!!) necessiten saber quin és l’horitzó nacional final? No veu que no es pot tractar als electors com a nens petits? I qui diu que aplega més vots a l’any 2010 l’ambigüitat generadora d’abstenció que un horitzó definit amb els únics límits que decidim posar-nos democràticament els mateixos catalans? Té clar el senyor Duran quins són els vots que ens van faltar el 2006 i que van permetre sumar al tripartit? Aquest juliol hagués estat un bon moment per pensar i parlar del què, del com i del quan sense perjudicar expectatives electorals. Que hi farem.
Acabo amb la sensació d’haver escrit una resposta massa dura, si és així ho sento, però m’ha semblat que calia dir ara les coses tal com son. Alguns no hem estat mai partidaris de fer públiques aquest tipus de disputes que ens incomoden a tots; no pas per falta de motius. Però no s’hi val a faltar públicament a la veritat i, quan un respon, a sobre ser acusat d’anar contra el partit. Després de l’estiu venen eleccions i no serà el moment d’alimentar polèmiques. Caldrà treballar per apartar el tripartit del govern, que també és una urgència nacional, i per redreçar el país. I encarar l’imparable procés cap a la independència que només el senyor Duran no pas CiU, que jo sàpiga, ha dit que no vol. I és que segurament alguns volem anar més de pressa que d’altres però si algun dia CiU es nega a si mateixa aquest objectiu serem uns quants els que haurem de marxar.
