Ara que el Papa visitarà Barcelona podem gaudir de les veus que clamen contra la despesa pública que això comporta. Més o menys me les creuria si aquestes fossin unes opinions basades en l’equanimitat i que no empressin una doble vara de mesurar. Tanmateix, quan qui més ho proclama és l’esquerra que menys vetlla per al bon ús del diner del contribuent, tot plegat resulta un xic sospitós.
Aquest país gaudeix d’un bon índex d’anticlericalisme. I m’atreveixo a dir que és aquest anticlericalisme mateix el que fa alçar la veu contra la visita papal. I no és altre que el que en molts casos porta a tenir objeccions contra l’escola concertada, el que ja denuncià Xavier Roig a La dictadura de la incompetència.
És evident que la visita del Papa suposa una sèrie de despeses pel que fa a la seguretat del visitant i l’acondicionament corresponent . No sento veus que s’oposin a les rues de celebració del Barça quan també suposen una gran despesa pública i molèsties per talls de carrers. És per això que no me’ls crec.
El Barça no té cap component religiós –encara que, per a molts, sí- i això és el que m’argumentarien els detractors de barrejar diner públic i religió. Però m’agradaria algun cop poder fer la prova amb una visita del Dalai Lama, per les similituds que té de cap religiós i representant d’un territori. Aleshores potser tot quedaria més clar i n’hi hauria uns quants que quedarien en evidència.
Un cop tenim aquests arguments damunt la taula, per a reconfortar qui tingui escrúpols en aquest sentit, ara podem dir unes quantes veritats. El Papa representa una religió que és la majoritària d’aquest país i ho ha estat tradicionalment. De fet, és sota el signe d’aquesta religió que es va fundar Catalunya. Així que, tot i trobar arguments comparant aquesta visita amb una d’hipotètica del Dalai Lama, no és en absolut comparable ni és el mateix. I us ho diu un que aquell dia tindrà altra feina a fer que no pas anar a badar a la Sagrada Família, com mossèn Ballarín, que així ho va dir a l’Albert Om a El Convidat.
