Amics, amigues,
L’Estat espanyol està contra les cordes? Ho està. Si no perd per KO, perdrà per punts. Vull creure que, a la curta o a la llarga s’imposaran la Justícia i els Drets Humans. Però, de qui ens hem de refiar? Del govern i la justícia espanyola, no! Per descomptat. De la Unió Europea? En aquests moments tinc els meus dubtes. Això no obstant, a la UE sí que es pot distingir entre els poders legislatiu, executiu i judicial. Només que al final puguem comptar amb el judicial ja ens podríem conformar. Amb les Nacions Unides? Home! Avui estan de moda. Una agència de l’ONU (no recordo el nom), que encara no sé si és independent o forma part de l’organisme ha donat, en qualsevol cas, una bona clatellada a l’Estat. A banda de demanar l’absolució i excarceració immediata dels presos polítics, ha dit que a l’Estat (no cal repetir cada vegada “quin”) no hi ha hagut, en aquest cas, separació de poders. Més o menys: “En el cas de l’1 d’octubre, l’independentisme i els presos polítics hi va haver acord (“contuberni”) entre l’executiu i el poder judicial”. Això és molt greu. És equivalent a dir que a l’Estat no hi ha democràcia, car la separació de poders és condició necessària perquè existeixi l’estat de dret.
Recordeu quan la malauradament famosa Soraya de no sé què, va dir “Descabezaremos el independentismo”. Doncs, aquesta agència de l’ONU ho ha recordat com una amenaça que s’anticipava al que realment ha passat. Us imagineu que algun(a) vicepresident(a) de la Generalitat se li hagués acudit dir això sobre algun partit espanyol? Si ara al Suprem pretenen jutjar per rebel·lió, sense probes, i demanen 25 anys de presó per al vicepresident Junqueras, què no haurien demanat per a qui hagués pronunciat l’amenaça de la Soraya de marres, en l’altre sentit?
Del judici no cal dir gaire més del que es veu i sent per la tele, TV3 és clar, perquè els mitjans espanyols i alguns botiflers catalans amaguen els que els convé i diuen les seves cíniques mentides. A l’estranger, malgrat les fortunes que el govern espanyols malgasta per intoxicar contra l’independentisme i contra Catalunya, ja comencen a conèixer les veritats i les coneixeran del tot quan els nostres europarlamentaris s’expressin com a tals públicament.
El tema dels europarlamentaris catalans i espanyols donarà molt de si els propers dies. Podem imaginar el que dirà la premsa de Madrid sobre la negativa a deixar entrar al Parlament Europeu a Carles Puigdemont i Toni Comín. Aprofitaran les hores que els queden fins que s’aclareixi la qüestió per dir… el que solen dir en aquests casos. Aquests dos europarlamentaris entraran al Parlament, perquè el funcionari europeu de torn ja ha dit que no els havia deixat entrar perquè li faltava rebre del govern espanyol la relació dels noms dels diputats al Parlament Europeu elegits en la passada consulta. La cosa, però, té més molla. Un diputat espanyol elegit (no sé si és del PP) ja ha obtingut les seves credencials, amb el qual, entre altres coses, es demostra com són de fiar els funcionaris de la UE. El govern espanyol, per tapar les seves vergonyes i que es van acumulant dia a dia, ha demanat al Parlament Europeu que anul·li totes les acreditacions a eurodiputats donades fins ara. Quina és la seva intenció? Bona segur que no! Però marejaran la perdiu fins a on puguin i seguiran rebent una clatellada darrere l’altra com van rebent des de fa temps.
Ah! S’ha consumat la temuda, per esperada, suspensió de l’acta de senador a Raül Romeva. La Cambra “alta”, amb majoria absoluta del PSOE, ha volgut separar uns dies aquesta decisió de la del Congrés per dissimular una mica que els qui decideixen són els mateixos. Un altre robatori de vots al gairebé un milió de ciutadans catalans que van votar Romeva, com va passar amb els que van votar Jordi Turull, Josep Rull i Oriol Junqueras. Què més ens volen robar aquella gentussa? Com sempre, parlo de la gentussa del poder, no dels espanyols normals, milers dels quals van votar la candidatura de Puigdemont a les europees; aquest fet no és menor. Cal que el tinguem en compte en el futur; per exemple, quan es tracti aquí i allà de proclamar la República.
Aquí tenim un 50% de catalans independentistes i un altre 80% té clar el dret a l’autodeterminació, que s’ha de convocar un referèndum vinculant sobre la independència. Aquest dret a decidir és el que els de la UE i l’ONU han d’obligar a exercir, per justícia, pels drets humans i pel dret internacional, a l’Estat espanyol acordar amb les institucions democràtiques catalanes. Els qui pretenen que a les escoles s’ensenyi la Constitución española, se’ls hauria de recordar que pel damunt d’aquesta hi ha la Declaració Universal dels Drets Humans i dels Pobles, el dret internacional i la democràcia que s’implementa amb més fidelitat en la República. Llibertat, igualtat i fraternitat. Mentre l’Estat espanyol no accepti i practiqui aquests principis romandrà contra les cordes i acabarà perdent, per KO o per punts; al temps…
Vostre,
Josep M. Boixareu Vilaplana
