Aquest va ser el lema del XVè Congrés d’Unió Democràtica, novembre 1986. Perquè el lema tingués més força, i en reflectís més exactament el significat, el vàrem qualificar: ÉS PACTE D’ESTAT. Amb la qual cosa volíem significar la naturalesa del pacte i de l’Estatut conseqüent. No un pacte, fins i tot d’Estat, qualsevol.
Vàrem fer una ponència, i al final, hi vàrem afegir unes conclusions. Al document original de les conclusions hi vaig deixar constància que el text va ser aprovat en ponència primer, i després, també pel ple. Això va escaure el 9 de novembre del 1986.
Al punt 4rt de les conclusions, per si no quedava prou clara l’expressió en el lema, s’hi diu: “Fóra perillós en aquest moment (1986) que, davant l’incompliment sistemàtic dels pactes, Catalunya arribés a sentir-se lliure de tot compromís amb l’Estat Espanyol.”
En el punt 3er. S’hi diu: “Unió Democràtica, partit que, sense renunciar als principis més radicalment nacionalistes, ha estimulat i proposat sempre cercar fórmules conciliatòries i solidàries que no neguin la sobirania de Catalunya, com són ara les de tipus confederal, afirma un cop més que la Constitució i l’Estatut contenen possibilitats encara no prou realitzades per dotar les nostres institucions de capacitat real d’autogovern”.
Doncs fins aquí hem arribat: 2015. L’actual direcció d’Unió a l’hora de formular la pregunta del 14J, hauria de constatar dues coses. Primer, si s’estan complint els Pactes Estatutaris amb l’estat Espanyol, i per l’altra, si Catalunya, si el Poble, ha arribat a la conclusió que només li resta desconnectar, tal com contemplava aquest punt 4rt del document. Un document per cert, de fa 30 anys.
I formular la pregunta en conseqüència. Al meu company Ramon Espadaler li facilitarà molt la feina si no la planteja deixant al marge la doctrina genuïna d’Unió.
Per nosaltres la Constitució Espanyola és un document fruit del Pacte d’Estat que va representar la Transició. Si no ho veiem així, ens estem allunyant de la doctrina pròpia del partit i estem acceptant la renúncia que Catalunya sigui una nació. I si acceptem que la Transició i la Constitució és el resultat del pacte, l’incompliment d’aquest pacte i la burla que se n’està fent són motius suficients –molt més suficients que no pas el 1986, pel fet que ens hem estat carregant de raó- perquè ens plantegem ja la desconnexió i renunciem a qualsevol intent de renovar-lo. La desconfiança amb les institucions espanyoles no hi ha qui la pugui refer. No tenim cap mena de garantia que els actuals i successius governs, parlaments, tribunals ho rebentin en un futur.
Ens ha tocat a nosaltres resoldre-ho. No ho deixarem per als nostres fills.
Des d’Unió Democràtica no crec que es pugui veure d’altra manera. I qui en tingui algun dubte, que consulti la llista de les 436 persones més vigilades per la policia franquista, suara publicada a www.racocatala.cat .
