A mesura que es van succeint el partits ens queda més clar que serà difícil tornar a veure el joc que va desenvolupar el Barça entrenat per Pep Guardiola, no només perquè els jugadors s’han fet grans i ja no tenen algunes capacitats que els permetien desenvolupar aquell joc dos dies per setmana, sinó també perquè el Tata Martino és un home pràctic que defuig, almenys de moment, de qualsevol virgueria en el joc. Allò pràctic s’ha apoderat del joc del Barça, si un jugador té massa càrrega de partits, descansa, si s’ha de renunciar a la pilota s’hi renuncia, el preu de la victòria no importa, tot sigui per guanyar. Doncs molt bé, ho entenem i ho assumim. El que segurament no farem serà defensar-lo, perquè en els darrers anys se’ns ha transmès que el Barça no només ha de guanyar sinó que a més ha de jugar bé.
Ara el Barça guanya, això és innegable, com també guanyava les temporades anteriors, porta més gols que qualsevol de les temporades anteriors, no ha perdut cap partit, etc. Això em sembla perfecte, però noi, de cop hem passat de controlar els partits a deixar que el rival ens generi una ocasió rere una altra. Fins i tot el Betis, que té greus problemes de cara a gol, ens va generar suficients ocasions per marcar-ne algun, però sort que Valdés està en un estat de forma altíssim i en va evitar més de dos i tres només a la primera part. Segur que el Tata i el seu equip estan treballant en aquest aspecte i per tant confiem que el sabran solucionar. Però, quan ja havíem assumit el nou joc del Barça i havíem deixat gairebé tancat el debat de l’estil, ara s’obre un nou front de polèmica que té a Messi en el centre del debat.
Per enèssima vegada en poc més de sis mesos Messi s’ha tornat a lesionar l’isquiotibial. Com ja he dit altres vegades, eren habituals les lesions de Messi durant l’època Rijkaard, però la cosa va canviar radicalment quan Guardiola va arribar a la banqueta blaugrana, car sota la direcció del tècnic de Santpedor, Messi no es va lesionar muscularment. Però l’any passat van tornar les lesions i aquesta temporada ja s’ha lesionat més d’una vegada. Diuen que sota la direcció de Guardiola se li van canviar els hàbits alimentaris i se’l va controlar més. Potser per això no es va lesionar tant, tampoc ho podem afirmar al cent per cent, però el que sí que resulta evident és que alguna cosa ha canviat quan ha passat de no lesionar-se en quatre anys, a fer-ho cinc vegades en poc més de mig any. En tot cas, esperem que es recuperi aviat i que quan ho faci pugui tornar a delectar-nos amb grans actuacions.
I mentre l’assumpte Messi és el que més ocupada té la opinió general, influenciada pels dos principals diaris esportius del país, France Football ha emès un nou reportatge sobre el president Rosell i els seus assumptes privats en empreses i afers que semblen poc clars. A més, se’l presenta com ‘l’home de ruptura de les tradicions barcelonistes’, per fer pagar entrada als menors de 7 anys, per Qatar Foundation, etc. En aquest enllaç poden trobar l’article original de France Football.
Potser la grandesa del Barça és la capacitat de generar debats a tothora, així n’hi ha que venen més diaris, uns es fan la punyeta als altres, s’omple el temps de les tertúlies, i l’aficionat està distret mentre espera que arribi la propera jornada de lliga i la competició reprengui el seu ritme normal.
