Aquesta setmana FOC NOU ha sortit de l’armari, hem donat a conèixer una petita part dels voluntaris que, amb una sabata i una espardenya, tirem endavant una candidatura alternativa per a la presidència i direcció d’Esquerra davant les línies oficialistes. No tenim càrrecs orgànics, censos, xarxa clientelar, alliberats…, ni quadres de primera línia amb sou públic, ens tenim a nosaltres mateixos.
Hi ha candidatures que fa mesos que treballen tothora en aquesta contesa electoral interna i en canvi, nosaltres, traiem hores d’on no n’hi ha, entre feina i feina, per explicar el nostre projecte de tu a tu. Volem ser la veu de qui no té altra manera de discrepar.
Som l’opció que connecta amb el sentir del militant de base, molt crític amb la situació de confrontació actual, trinxadissa que s’ha estat covant i amagant al comú dels militants, durant mesos.
Com en la consulta per l’acord amb Illa, la manca d’igualtat d’armes entre opcions torna a ser abismal. Aleshores, no va haver-hi campanya per al No i malgrat això el percentatge de companyes i companys que vam votar en contra de l’acord va arribar al quaranta quatre coma vuit per cent.
Apostem per trencar la baralla, sense entrar en discussions personalistes que només projecten una Esquerra poc o gens autocrítica amb sí mateixa i que s’agrada massa al mirall. L’honestedat és la nostra carta guanyadora, parlar-te clar és la manera.
Perquè ha de fer quadrar allò que diem amb allò que fem. Per obrir sense llasts aquesta nova etapa que tenim ja al damunt. Per sacsejar la nostra organització, massa acostumada ja a escoltar de lluny la veu del militant o la veu de les sectorials, massa avesada a dir que sí al PSOE abans de fer-se valdre.
Per una Esquerra forta i creïble, independentista de soca-rel, en què l’ètica sigui el camí del que mai s’hauria d’haver allunyat.
