L’exlibris, mot llatí que vol dir «dels llibres de…», o, «d’entre els llibres de…», que primer va ser manuscrit en els incunables i posteriorment imprès amb la invenció de la impremta, ha estat sempre lligat a les arts i a les lletres des de la seva mateixa concepció com a marca identificativa, o segell de distinció, del propietari, o propietària, d’un llibre o d’una biblioteca. I dic propietària no pas per fer cap desdoblament de gènere verbal sinó perquè és justament una dona qui és a l’inici de la història dels exlibris com a marca de propietat dels llibres, de fet, de rotlles de papirus.
Diu la història de l’exlibrisme, que aquí, a Catalunya, amb el Modernisme vam tenir un Segle d’Or per les meravelloses creacions artístiques que es van fer amb Alexandre de Riquer al capdavant, que el primer exlibris que es coneix és una marca-segell de la biblioteca d’Amenofis III, faraó de la dinastia XVIII d’Egipte. Fa un temps, però, que se sap que la marca reial en realitat era de la seva esposa, la reina Tiyi, escrit també Tiy, que en càlids dies de primavera com el d’avui llegia sota l’ombra d’un sicòmor en el seu palau de Malkata, que tenia un llac artificial. El fabulós palau va ser un regal d’Amenofis III a la seva primera esposa, ja que el faraó Amenofis, o Amenhotep, com també és conegut aquest monarca, es va casar diverses vegades.
La reina Tiyi, que no era de sang reial però sí que era de sang noble, va néixer l’any 1398 a. C. Tiyi era una dona culta. Els seus pares que, com ella, van ser momificats, i fins i tot enterrats a la Vall dels Reis (no tothom era momificat, a Egipte, tan sols ho van ser els personatges importants), eren Yuya, sacerdot del temple de Min, i Tuya, la seva mare, era la superiora del mateix temple. Min era un déu de la fertilitat.
La reina Tiyi té biografia pròpia també per haver estat mare d’Amenofis IV, el futur faraó Akhenaton, que va revolucionar el panteó religiós egipci en considerar Aton un déu únic. Aton era un déu solar representat amb llargs raig acabats amb l’ankh, la creu de la vida.
La iconografia de Tiyi la presenta com una dona de faccions regulars, harmòniques, com es pot observar en els bustos que d’aquesta reina es conserven al Museu del Louvre, de París, i al Museu Egipci de Berlín.
La marca-segell egípcia, antecedent de l’exlibris com a segell identificatiu en aquest cas de la reina Tiyi, consisteix en una plaqueta de terra cuita esmaltada en color blau cel i amb unes inscripcions jeroglífiques en blau més fosc. Se’n pot admirar un exemplar, d’aquesta plaqueta, i em va emocionar molt veure-la, en una vitrina de la secció egípcia del British Museum de Londres.
Una reproducció en dibuix d’aquesta marca de biblioteca que pertanyia a la reina Tiyi figura en tots els llibres d’història de l’exlibris com a antecedent de les marques de propietat de llibres i biblioteques. Cal posar de relleu les virtuts intel·lectuals i culturals de les nostres avantpassades, sovint silenciades: la reina Tiyi, que va viure tants segles enrere, si bé mirant la seva efígie sembla que ens parli, en la seva qualitat de gran lectora va tenir un segell de propietat: el primer exlibris conegut per la seva funció de marcar les capses que contenien els rotlles de papirus que nodrien la biblioteca reial.
