En un estudi realitzat entre el 2020 i el 2021 el qual han participat més de 1.000 científics s’ha detectat una col·lisió entre un forat negre i una estrella de neutrons. La investigació es va publicar a la revista Astrophysical Journal Letters. Per entendre la magnitud de l’explosió, el forat negre era sis vegades més gran que el sol i l’estrella de neutrons el doble de la massa solar. El xoc d’aquests dos fenòmens, considerats com dos dels elements més colossals del cosmos, produeix un una ondulació contínua en l’espai-temps anomenades ones gravitacionals, en altres paraules, el “teixit” de l’univers. Visualment és el que succeeix quan una pedra entra en contacte amb un líquid.
Aquesta explosió, registrada per dos detectors situats a Estats Units i a Itàlia, implica la revisió de certes teories actuals. Una de les més rellevants és la formació d’aquests elements. Podrem saber d’una manera més exacta com és el naixement de les estrelles. També implica un canvi en la manera d’entendre la formació de les galàxies. Per altra banda, abans només s’havia detectat la fusió de forats negres amb forats negres, i estrelles de neutrons amb estrelles de neutrons, però mai s’havia enregistrat una fusió entre els dos elements de manera conjunta. Això conclou en què en el cosmos succeeixen emparellaments que fins el dia d’avui romanen desconeguts. Cal remarcar que el 2014 es va confirmar per primer cop en la història l’existència d’ones gravitacionals.
La detecció es mesura gràcies a un interferòmetre, i va ser possible a causa d’uns canvis fortuïts en les forces gravitacionals que es produeixen quan dos cossos esclaten. Quan aquestes ones arriben a la terra tenen la dimensió d’un àtom. Hem de tenir present que aquestes viatgen per tot l’espai durant milions d’anys, exactament 900 milions.
Però el més impactant d’aquesta notícia, i que pràcticament és el que passa quan surt a la llum un estudi d’aquestes característiques, és el fet que comporta adonar-se de la dimensió real del cosmos i del lloc el qual nosaltres en prenem part. Una vegada més es demostra la presència ínfima que ocupem en l’univers. Així i tot, una espècia primitiva provinent de la branca dels homínids és capaç de desvelar els secrets més ben guardats de la història de l’univers: la creació, l’evolució, i molt probablement, la seva destrucció. Un altre triomf de la ciència que posa de manifest la rellevància que es mereix.
