L’independentisme no trenca res. No permetis que t’ho diguin. Tu, com a independentista, no trenques res. L’independentisme és un vehicle, un mitjà per construir. Per crear. Crear un procés constituent, crear una nova legalitat, crear un estat dret. Crear. Només això. Crear on molts uns altres destrueixen. Un estat que amb un 32% de pobresa infantil destina 7.700.000€ a una sola família simplement pel seu cognom, és un estat que no trenques tu. Ja està trencat.
L’independentisme és pura democràcia. No permetis que et diguin antidemòcrata. Tu, com a independentista, encapçales un procés absolutament democràtic. I és que no hi ha res més democràtic que superar un ‘statu quo’ absolutament injust. Un estat que denigra, criminalitza i persegueix les identitats, cultures, llengües i realitats nacionals, simplement no les mereix. I justifica ampliament un procés d’autodeterminació. Una autodeterminació respecte a un estat que persegueix cues davant dels col·legis electorals i crea cues davant dels menjadors socials.
No permetis que diguin que trenques res. Tu no trenques res com a independentista. Dónes resposta a milions de persones que han sortit al carrer els últims anys, sense importar el seu credo, la seva llengua, el seu origen o la seva ideologia. Dónes resposta a un anhel. Dónes resposta a un clam. Dónes resposta a una derrota eterna i dius que es va acabar perdre, que ara toca guanyar. I ho farem. Perquè tenim la raó. I perquè ja toca guanyar. I quan es te raó tard o d´hora es guanya.
