Sempre he defensat que en aquest país, per fer alguna cosa de bo i deixar enrere la inèrcia històrica que pati, necessitem fer 4 coses. La primera és saber d’on venim. La segona, saber qui som, conèixer-nos i acceptar-nos amb les nostres virtuts i els nostres defectes. La tercera, deixar de veure’ns amb els prismes ideològics sectaris. És a dir, la persona que tenim al costat, no és més apta o menys per tenir la mateixa ideologia o la contraposada a la nostra, hem de saber separar el gra de la palla. Jo puc estar ideològicament molt en desacord amb una persona, però això no la fa menys vàlida. I, la quarta, una vegada aconseguides les 3 primeres, és arremangar-nos i col·laborar tots plegats a definir l’estratègia de què volem ser quan siguem grans. Jo volia parlar de la segona, relacionant-la amb la proposta de reclamar llistes electorals obertes.
I és que cada vegada que sento que la gent proposa llistes obertes, m’agafen unes esgarrifances que em tremola tota l’espinada. Que una minoria ens creguem políticament informats i, per tant, capaços de gestionar suficient informació com per escollir els millors polítics en unes llistes obertes, per aquí hi passo. Ara, que pensem que la majoria de la població assumirà aquest repte, per aquí ja no. Per fonamentar aquest argument, explicaré un parell d’exemples que em semblen prou aclaridors sobre la majoria silenciosa poc implicada políticament.
El primer és el d’una noia de 24 anys que pregunta què és la Constitució. Noia universitària, amb un pare professor d’universitat. Una persona que porta 6 anys amb dret a vot i amb estudis superiors, que no sap què és la llei màxima que regula el funcionament de l’Estat Espanyol. I és així, és la nostra llei suprema, ens agradi o no, ens hagin preguntat si la volíem o no. D’altra banda, no és qüestió de nacionalisme, si li preguntéssim per l’Estatut, tampoc tindríem més fortuna. Algú creu que aquesta persona s’informarà sobre els perfils de les diferents llistes? Algú em pot defensar que és l’única persona amb dret a vot que no sap de l’existència de la Constitució? Que no hi ha una majoria qui, com ella, no s’ha interessat mai per la política? No sembla possible que gent amb aquest perfil no vulgui assumir el cost d’informar-se per votar en unes eleccions amb llistes obertes?
Segon cas. En aquest enllaç poden veure com Frnacesc-Marc Álvaro explicava que havia sentit una dona que el passat 20-N volia votar per en Felipe González (en la fórmula més nostrada, estic molt convençuda que moltes padrines van votar en Jordi Pujol el darrer 20-N). Com es quedarien aquestes senyores si quan anessin a posar la creueta no hi trobessin els noms que busquen? Podem assegurar que votarien? És veritat que ara tampoc surten a les llistes. Però ambdós donen suport a les campanyes dels respectius partits, i a través de la TV, s’acaba associant la seva imatge a la del partit. No passaria el mateix si haguessin de donar suport explícitament a un candidat.
D’exemples així en podem trobar molts. I amb això no vull justificar que tinguem un bon sistema electoral, ni és una excusa perquè res no canviï. Ara, tampoc cal fer de vaca cega i anar topant contra totes les soques per no voler acceptar la realitat. Sortir del foc per caure a les brases mai ha estat una bona opció.
Per tant, acceptant que no som una societat democràticament madura, i que el fenomen és intergeneracional, proposo primer reduir la desafecció política. Aconseguir una ciutadania més implicada políticament, per llavors proposar fórmules que generin avantatges malgrat augmentar els costos de participació. No serien bones mesures, per exemple, fer que el finançament dels partits sigui totalment transparents? I així podríem estalviar-nos aquells arguments tant demagògics que acusen els polítics de lladres? O, que els polítics fossin més propers a la ciutadania durant tos el seu mandat, i no només en campanya? Això faria que la gent estigués més pròxima as polítics i, per tant, reduiria la desafecció política tan accentuada que patim.
És cert que tenim una estructura institucional construïda amb el xiuxiueig dels sabres de fons, però no oblidem que també tenim una ciutadania que no està implicada en la cosa pública. No pretenguem importar sistemes electorals que funcionen en societats democràticament madures com si, automàticament, aquests haguessin de transformar la nostra societat.
