Vivim en un món hiperconnectat, on la immediatesa digital ens ha fet perdre el nord dels límits. Les xarxes socials han entrat a les escoles, a les famílies i a les infàncies. I entre likes, stories i fotografies, estem oblidant que darrere cada imatge hi ha una persona menor d’edat que té dret —sí, dret legal i humà— a la privacitat i a la protecció. Quan aquesta persona és un infant, els perills es multipliquen i la responsabilitat, també.
Jo també he estat víctima d’aquesta rapidesa. Durant un temps, vaig compartir imatges dels meus fills a les xarxes com si fos el més normal del món. Pensava que era innocent, que era bonic. Vivíem immersos en la novetat de les xarxes socials, enganxats a la immediatesa, al clic fàcil, a la falsa sensació d’innocència digital. No pensava en conseqüències.
Però la realitat em va esclatar a la cara. Després del “boom” fa uns anys, vaig esborrar tot el que havia compartit. Havia conegut, de sobte, l’altra cara del món digital: la dels perills, la dels pederastes, la dels bots que arrosseguen fotos a webs de pornografia. Cada vegada són més freqüents els casos de pornografia infantil generada amb intel·ligència artificial, a partir de fotografies que les famílies publiquen pensant que només les veuran els amics. Nens i nenes víctimes de manipulació d’imatges, assetjament, extorsió. Un horror real, tangible, que pot començar amb una imatge d’una excursió escolar compartida a Instagram.
Fa anys que vaig decidir eliminar totes les imatges i deixar de compartir res dels meus fills. El mal, en part, ja estava fet. Però volia evitar mals majors. El problema? Que és com intentar desmuntar un mur traient-ne un sol totxo. No puc controlar el que fan els altres. No puc evitar que una altra persona publiqui una fotografia on surten els meus fills. I aquest sentiment d’impotència m’angoixa profundament.
Tant de bo poguéssim tornar a aquells temps —no tan llunyans— on les infàncies es vivien en privat, i no a través d’un objectiu. Potser no podem desfer tot el camí fet, però sí podem començar a caminar en direcció contrària. I si entre tots anem traient un totxo, potser un dia aconseguirem desmuntar aquest mur.
