Com que ja se’n ocupen d’altres de lloar l’actitut del senyor Duran i de CiU pel vot del dijous passat al Congrés, permetin-me que apunti altres punts de vista que, en l’onada d’elogis dels corifeus mediàtics habituals, passen desapercebuts. No és una proposta sinó cinc simples reflexions:
1.- Capacitat d’influència: El vot i l’abstenció que va permetre convalidar el Decret Llei del PSOE demostren, al contrari del que es diu, que el senyor Duran i CiU ara malauradamet no compten per a res en política espanyola. Perquè que jo sàpiga el PSOE no va moure ni una coma del text i mesures a aprovar. Per tant, on és la influència de CiU? Mentre el PSOE votava amb el PP l’anomenada Loapa portuària, continua marejant la perdiu amb el Tribunal Constitucional i donant canya a CDC al Parlament, el senyor Duran i CiU, de tant responsables, l’únic que van aconseguir és empassar-se totes i cada una de les mesures del govern i del PSOE. Influència cap, pur assentiment. No dic que s’hagin de barrejar les coses però la responsabilitat davant la crisi no ens ha de convertir en presoners del PSOE i del PP en temes nacionals.
2.- Alternatives davant la crisi: No és cert que les mesures del Decret Llei siguin les úniques a adoptar per evitar que Espanya sigui Grècia. I CiU ho sap. No parlo de la congelació de salaris als funcionaris, que comparteixo, sinó d’adoptar-ne d’altres en substitució del càstig als pensionistes. Altres proposades pel mateix Duran i CiU en diferents ocasions, i que el PSOE no ha atès ni pensa atendre, amb l’efecte de que s’ha allargat la malaltia però en cap cas s’està guarint el malalt.
3.- Efectes de l’anunci del vot: El vot negatiu de CiU no necessariament implica una catastrofe econòmica automàtica ni provoca eleccions anticipades. Si CiU anuncia el vot negatiu i demana un nou Decret Llei modificat amb altres mesures, el PSOE i el govern no té més remei que acceptar-lo, retardant uns pocs dies el Ple que l’ha de convalidar. O és que el PSOE i el govern no ha rectificat en 12 hores les mesures adoptades per limitar l’endeutament municipal quan els seus ajuntaments s’han revoltat? I Europa i EUA ho haurien entès. Les mesures i el paper de Catalunya en tot plegat. Com entenen, perquè ells mateixos ho apliquen, com han de funcionar els aeroports. No és fàcil però s’ha de saber i poder aguantar la pressió encara que els elogis esdevinguin temporalment crítiques.
4.- El sentit d’Estat: Històricament el suport de CiU al govern de l’Estat tenia valor aritmètic però també de qualitat, en base a les aportacions constructives que feia. El vot de dijous només mostra valor aritmètic, la qualitat, el mateix Duran es va encarregar de negar-la criticant el Decret llei, que no incorpora cap proposta de CiU. I si parlem d’aritmètica, aquesta política d’Estat i del “sentit comú” del líder tant valorat a les enquestes, cal recordar, ens ha fet passar de 15 a 10 i 10 escons. Per tant a la Catalunya del segle XXI, molt cansada dels abusos i de salvar a l’Estat, els exercicis d’alta responsabilitat cal que CiU els faci amb molta prudència perquè no em sembla que siguin sempre compresos per una part del seu electorat. I a més perquè no capten tampoc vots d’altres partits, com mostren els 25 escons de la senyora Chacón, per més que aplaudeixin, evidentment, però no votin al candidat de CiU. Per altra banda, una posició de força negociadora implica que l’adversari cregui realment que pots votar contra la seva decisió, efecte que es dilueix quan esdevens el millor garant de l’Estat.
5.- Finalment, algú recorda les reiterades i insistents propostes dels senyors Duran i Sanchez Llibre d’entrar en el govern del PSOE ? Què hauria passat amb CiU dins de l’actual i patètic govern? Perquè és evident que la política econòmica la marca el partit gran del govern, el PSOE, i no CiU i és evident que si hi entres no és per sortir-ne al cap de quatre dies. Duran diu ara, amb raó, que Zapatero és un cadaver polític, però resulta que estava disposat a dur-hi a CiU del braçet, sense preveure que el camí portava al tanatori (encara el juliol de 2007). I el mateix passa amb tots els corifeus, encantats d’haver-se conegut, que ho aplaudien a la vanguardia mediàtica del país. Esperem que amb la tant responsable i lloada decisió de dijous, el senyor Duran hagi tingut més vista i capacitat de previsió.
Una conclusió: Espanya és un mal negoci per Catalunya i amb el paper que ens hi deixen fer, més valdria no haver-hi d’anar per res. Ja sé que no descobreixo res de nou però ho tenen així de clar els representants de CiU a Madrid?
