El transvestisme polític pot arribar a tenir aspectes vulgars. Tothom sap que Convergència i Unió s’ha dedicat a fer de lobby a Madrid especialment de la mà de grans especialistes com Roca, Sanchez Llibre i el mateix Duran. Amb més o menys fortuna, el pas a la consultoria del sector públic de molts antics càrrecs convergents és absolutament legítim. No constitueix un fi en si mateix, però és un final feliç de moltes de les carreres polítiques. No ho critico. Ho explico.
En aquest sentit, si analitzem moltes de les decisions del grup parlamentari de CiU a Madrid, hi trobarem molts casos de votacions estranyes, de dubtós contingut patriòtic i només justificables per altres interessos inconfessables. Em remunto al 2000 per recordar el vot favorable a la segona investidura de l’Aznar que ja tenia majoria absoluta. Si no em falla la memòria, va ser l’indicador per alguns de nosaltres, que militàvem a UDC, que alguna cosa no anava bé. Perquè en la votació d’aquest tema al Consell Nacional d’Unió, només quatre amics varem oposar-nos-hi. CiU era de dia nacionalista i de nit pactista a fi de bé (o no). Ningú ja no recorda aquest estrany fet. Però va ser l’inici del final de CiU. Amb la posterior arribada de Duran a Madrid, els pactes amb l’Estat van ser un festival i els vots de CiU eren moneda de canvi pel què convingués. Però tot això seguia, malgrat tot, essent ignorat per l’electorat que votava Pujol per sobre de tot.
Us obvio el relat dels darrers anys, on el nacionalisme pujolista ha hagut de mudar en sobiranisme masista amb vocació independentista. Però a Madrid res no ha canviat. Per això Homs vota el que calgui per 500.000 euros l’any i ho seguirà fent. Votarà el que faci falta i seguirà venent el peix el més car possible. És pur instint de supervivència. Només que ara, aquest transvestisme, ‘indepe’ encausat de dia, sicari ‘pepero’ de nit, és, com a mínim, vulgar.
Però per si algú no ho ha entès encara, Convergència (per mi sempre serà Convergència) és un lobby de poder. Ara toca ser ‘indepe’ de dia? Doncs ho seran. Canviar el nom per por dels efectes secundaris del pujolisme? Doncs el canviaran. Votar a la mesa el PP per tenir grup propi i 500.000 euros l’any? Doncs la votaran. Què més faran? Us ho podeu imaginar? A mi em costa poc. Però tot plegat, vulgar, lleig i una pena i una falta de respecta per els votants de sempre. Temps enrere vaig plantar cara. Ara m’ho miro amb tristesa. Quina pena
