– Gaudí 130, Romeo Víctor al carrer Hospital amb Robador […] – diuen des de la sala de Ciutat Vella de Mossos
– Aquí Gaudí 130, copiat, ens adrecem al lloc indicat. – Indica la patrulla.
Així podria començar el servei d’un robatori amb violència al cor del Barri Gòtic de Barcelona. Un de tants serveis que es duen a terme cada dia tan a Barcelona com a qualsevol ciutat de Catalunya. Entre la gran quantitat de situacions que passen cada dia només algunes de concretes salten a la opinió pública i aquestes, entre elles, comparteixen característiques i patrons, sent mal pensat, tacats d’interessos.
No és casualitat que identifiquem al Barri Gòtic de Barcelona com un conjunt laberíntic de carrerons on predomina el petit furt i les estrebades de rellotges i cadenes sobretot en temporada, ara tant llunyana, d’estiu turístic. Tampoc ho és identificar alguns punts de Badalona com a “Hot Spots” d’ocupacions d’immobles. Totes aquestes percepcions de fets delictius van acompanyades de grans campanyes publicitàries i finalment d’una criminalització d’uns perfils concrets els quals l’opinió pública s’assegura de generalitzar, simplificar i de posar en una diana on hi aflora la xenofòbia i el racisme que continua enquistat al interior de la nostra societat tan democràtica i moderna pel que li interessa.
Però, som víctimes, còmplices o simples espectadors d’aquesta criminalització de perfils concrets de persones com a “causants” de la inseguretat als nostres carrers?
Aquest enfocament cap a uns grups de població concrets s’hi pot entreveure una por generalitzada i fins i tot irracional de que algun subjecte o alguna cosa esdevingui una amenaça pels valors, la seguretat i els interessos d’una comunitat. Aquest concepte estudiat per nombrosos sociòlegs és l’anomenat “Moral Panic”
El “Moral Panic”, però, no s’alimenta sol, sinó que en son còmplices els mitjans de comunicació sensacionalistes impulsats per alguns polítics que amb això justifiquen polítiques i propostes que ataquen i prometen contrarestar l’origen del pànic que genera “l’amenaça”. Un pànic, a vegades, impulsat per ells mateixos.
No ens sorprendrà que aquests “Moral Panics” es centrin en col·lectius que la societat, en major o menor mesura, margina per la seva raça o ètnia, classe social, sexualitat, religió o nacionalitat. Això es basa en el reforç d’estereotips creant, així, divisions i diferencies reals entre grups de conciutadans de la mateixa comunitat.
Tot plegat amaga, amb més o menys èxit, interessos els quals els experts en sociologia han intentat identificar. En son exemples el reforç de l’autoritat, el control de les col·lectivitats o fins i tot interessos dels mitjans de comunicació per augmentar els seus “shares”. Podrien semblar idees extretes de “1984” de George Orwell, s’hi aproparia algun capítol de la sèrie “Black Mirror” però són la nostra realitat. Ho han estat les polítiques migratòries racistes i classistes de Donald Trump així com també missatges xenòfobs de VOX sobre la immigració a Espanya. Idees, en un primer moment, llunyanes i ara algunes d’elles una realitat. L’origen de l’odi social arriba a les institucions avalat per vots contaminats dels seus missatges de pànic social.
El moral pànic criminalitzador no és nou, en trobem en nombrosos moments de la historia com: els judicis a les Bruixes de Salem de 1692 o La Guerra Contra les Drogues dels anys 80 i 90 que van posar el focus sobre la comunitat urbana negra dels Estats Units.
Tots ells son fenòmens d’histèria col·lectiva que criminalitzen un sector molt concret de la població per part de la col·lectivitat dominant en el territori i generen animadversió i rebuig de les minories. A Catalunya ho vam experimentar amb l’auge de robatoris als carrers que va viure la ciutat de Barcelona l’estiu del 2019 i com a conseqüència es criminalitzava als Menors No Acompanyats com a origen de molts fets delictius als barris de Barcelona.
Va començar a saltar a les xarxes socials, també a la premsa, on s’hi van instal·lar llargs debats sobre la situació d’inseguretat a la ciutat comtal i amb el focus posat sobre els menors estrangers no acompanyats tapant les dades reals amb fortes imatges de violència urbana exagerada i magnificada. Finalment s’hi va afegir el sector polític on l’extrema dreta hi va fer l’agost. Com hem vist, en qualsevol “Moral Panic”, van crear-se missatges de dubtosa fiabilitat, demagògics i directament falsos que van començar a calar en la ciutadania que va començar a creure’s que vivia en una Barcelona insegura i a la vegada creia que tenia identificats els presumptes causants.
S’han sentit descripcions testimonials sobre lladres on es descrivia l’aspecte d’aquests com a estil MENA, com si aquesta situació interna i personal fos una marca de roba. També s’han vist concentracions a municipis com a Rubí per evitar l’obertura d’un Centre Residencial d’Acció d’Educativa (CRAE) per a prop de 80 menors estrangers no acompanyats. Son exemples de reaccions a la desinformació i al deixar-nos seduir pel missatge fàcil que genera la por sense contrastar si la por es lògica.
Mileti ens deia que els mites sorgeixen quan convergeixen tres factors: Quan es creu cert alguna cosa que no ho és, quan es creu que hi ha evidencies d’una cosa però no n’hi ha i quan les persones continuen creient en allò sense que importi quantes fonts ho desmenteixin.
Acabo citant a Yira Miranda Montero que fent una ressenya del llibre de “Ceguera Moral” de Zygmunt Bauman ens diu que: “es l’odi l’origen de la por social a tot, el mateix que alimenta el llenguatge i a la vegada crea la violència viscuda, comercialitzada i premiada.”
