Durant tota la pandèmia, la gent jove ha estat a l’alçada del moment que ens ha tocat viure: mascaretes, classes virtuals, distància, testos d’antígens i PCR… S’han quedat tancats a casa, han renunciat a anar a les classes presencials de la Uni o l’Insti, han renunciat a vacances, amics, celebracions, en una edat que la part social és fonamental per a la identitat de la mateixa persona, per tant, han complert amb escreix tot allò que se’ls ha demanat. Fins i tot, han col·lapsat el web per demanar hora per vacunar-se. Així que la generació centennial o Z, com han corregut a classificar els joves nascuts entre el 1995 i 2010, ha aprofundit en allò per la que la caracteritzen: durant tota aquesta llarga i dura pandèmia, han existit i sobreviscut a les xarxes. Entretant, però, l’atur juvenil s’ha desbocat i els problemes de salut mental que pateixen s’han accentuat a nivells mai vistos. Així que no és d’estranyar que a mida que s’han anat alçant les mesures restrictives per la COVID, els joves han fet plans i han reprès les seves vides allà on s’havien congelat. Com va dir la Mae West, «mai ets prou gran, per ser jove».
És en aquest context que es va convertir l’Hotel Palma Bellver en el centre de totes les mirades. I especialment de les mirades de pares i mares primer i Govern balear i jutges, després. Els joves van arribar a l’illa entre el 12 i el 18 de juny en ocasió de diferents viatges de final de curs, que s’havien organitzat al marge d’escoles i instituts. El Govern balear va determinar que a conseqüència d’un concert de reggaeton i de diferents festes en vaixells i hotels es va gestar un macro brot de covid, que ha comportat 1800 persones positives i 6000 persones en quarantena a tot l’estat espanyol. La normativa vigent faculta les autoritats sanitàries, en aquest cas la Conselleria de Sanitat i Consum de Balears, a intervenir fins i tot amb mesures de control sobre les persones en cas de risc de caràcter transmissible per a la salut. Però el Jutjat Contenciós Administratiu número 3 de Palma va considerar desproporcionada la decisió de confinament presa, de manera que va obligar a desconfinar aquells qui no van donar positiu encara que fos per no haver-se sotmès a la prova.
De tot plegat, cal qüestionar-se diversos fets: Per què es dubta de la decisió de l’autoritat balear? Treballa per al bé comú i per tant s’enfronta amb els interessos individuals. Per què, si fins ara tot l’estat havia complert amb el confinament dels contactes estrets, es fa aquesta excepció al Jutjat de Balears? Una resolució argumentada s’ha de fer complir per poc encertada que ens sembli.
En tot conflicte, hi ha diversos interessos confrontats, sovint més interessos que els que veiem a simple vista. Els joves i les seves famílies pressionaven per sortir del confinament mentre l’autoritat balear estava obligada a vetllar per la salut pública. Ambdues posicions eren comprensibles; si tenim en compte que hi ha menors pel mig i que per tant les famílies patien per la seva situació, es pot entendre que pares i mares volguessin fer tornar a casa als seus fills i filles. I també és comprensible la posició del Govern de les Illes Balears, si tenim en compte que l’autoritat administrativa de no haver actuat en un sentit o altre, hagués facilitat el contagi i hagués estat acusada d’inacció. Així, doncs, cadascuna de les parts tenia diferents objectius, tots comprensibles i lícits. Davant de la confrontació d’objectius a protegir, com tenim en aquest cas, quin ha de primar, quin ha d’estar en primer lloc, la salut pública o la llibertat deambulatòria dels estudiants per tornar cap a casa? Com a mínim en dotze joves, el resultat positiu els va obligar a quedar-se, després de la resolució judicial, la qual cosa tomba la seva argumentació. Perquè no podia haver-hi desproporció sinó pura prevenció en la decisió de confinar-los quan alguns joves encara no s’havien fet ni la PCR.
Però els problemes són més complexes encara i aquest no podia ser una excepció. Antivacunes, feixistes fent demagògia i distribuint notícies falses, algun lobby del sector turístic intentant acabar amb la mala imatge que els significava el grup desfermat de joves amb pancartes a la façana de l’hotel, queixes veïnals i venedors d’alcohol, també van pressionar per sortir a la foto, decantar la balança o senzillament aprofitar l’ocasió per treure’n alguna mena de rèdit.
Així que comptat i debatut, ja veurem si la premsa fa seguiment dels possibles positius dels estudiants que ja són a casa, distribuïts per tot l’estat espanyol. A mi m’agradaria que el fes. Després vindran les queixes i laments si la variant Delta de la Covid acaba portant-nos a un nova situació límit. De moment qui segur que ja ho paga és el personal sanitari, que per més que el silenciem també tenen coses a dir dins la complexitat de la situació. Potser que els escoltem més i millor.
