La mort de l’expresident de Sud-àfrica, Nelson Mandela i el record de la seva vida de lluita per uns ideals nobles per al seu país, em permeten fer referència a un fet que em ronda pel cap: cal que els polítics i els líders socials en general generin esperança.
Recordo quan a l’any 2003 va començar el mandat del president del Brasil. Luiz Inácio Lula da Silva se’ns va presentar com el símbol d’una nova manera de fer política, més propera a les persones, més preocupada per les necessitats immediates i fins i tot urgents de la població, com ara fer front a la fam. Una cosa tan elemental com planificar una política d’ajuda a les persones per a que puguin menjar va fer escriure rius de tinta a comentaristes dels diversos mitjans. A mi em va impactar l’home i les seves primeres decisions. Em va emocionar que un president tingués tant suport popular, que fos tant reclamat i que de les seves decisions s’esperés tant.
Crec que aquesta es una bona manera de començar, i de continuar; Mandela també ha estat un home d’aquest tipus. Es tracta de persones que ens permeten observar que és possible una alltra manera de fer política i de governar, molt més profunda, amb conviccions, i no a cop d’enquestes, d’estratègies, de recerca de vots com un fi en si mateix, és a dir, amb el discurs que pot fer guanyar les eleccions, com un mag o un encantador de serps.
Hi ha moments en la història que determinats líders exemplifiquen una nova manera de fer les coses, com ho han estat també per exemple, Vaclav Havel a Txèquia o Lech Walesa a Polonia, per posar només dos noms. En tos els casos, però, el que trobo de singular és l’esforç per retornar a la política.
El retorn a la política és també el retorn a l’esperança, una esperança que comença per poder menjar cada dia, i garantir els mínims vitals als ciutadans. Fer front a aquest temes resulta especialment transcendental quan es posposen despeses secundàries.
El gran Mandela ha estat també un polític d’aquests. Un home que va saber generar esperança a una majoria del poble.
Que Déu beneeixi als polítics, que abans de l’economia i els vots, tenen com a criteri guia el respecte a la dignitat de les persones sense exclusions.
